Febre del divendres nit i d'altres animalades

Un relat de: Epicuri

Febre del divendres nit i d'altres animalades.

La meva, va començar ja a la feina: la de dormir. Deia L'Albert Planas que no hi ha rés mes divertit que passar la nit al llit. En el meu cas, Dormint; amb la meva dona, però cadascú amb somnis propis tot i que sovint, els acostumem a compartir.

El meu fill ho veu d'altra manera: va empalmar la facultat amb una jornada de vuit hores i "aire" ...fins ben entrada la matinada.

La meva filla, va portar una amiga per tal de "preparar" la sortida a casa que se suposa que som "mes lliberals" (qui l'encerta l'endevina) . Un cop ben acabada l'obra personal, se'n van anar també de gresca.

Però es que aquesta nit, han festejat, fins i tot els gats.
S'ha de dir que ha diferencia de altres espècies com ara nosaltres, no sempre estan disponibles per "lligar".

Ja fa una setmaneta, ara que penso que la gata esta va molt i moºoºoºoºoºolt moixanguera, d'altra banda, ens havia d'haver fet sospitar, que el gat estava moºoºoºoºolt melangiós. De tant en tant , engegava com ara, unes "saetas" molt sentides...així com de pasqua gitana.

El cas es que ahir, van començar el seu ritual en divendres nit:

Ell, amb certa discreció per que ella no el rebutgés, axí d'entrada, la va anar seguint com si fos la seva ombra, fins que, finalment, ella s'aturava i remenava el cul i la cueta.

A continuació, se'n anava, a cercar un bon lloc. Ell, surtía al darrere, com una sageta , però aquest cop, de les de caçar... fins al final de partida.

Semble ser. Algú que en sàpiga més pot ser m'ho corroborà....que la penetració, per la gata es dolorosa, per que la "funció", sempre termina amb un fortíssim esglai de gata, que posa els cabells de punta. Sobre tot, quan estàs dormint.

La planificació familiar "moixa" va ser una de les experiències més enriquidores per tota la família.

Després de moltes disquisicions, vàrem decidir fer operar a la gata .

Però respectant els seus atributs femenins bàsics, trets dels estrictament reproductius. Tot i que s'ha de dir que la deliberació no va ser fàcil, doncs el fet de intervenir el mascle o la femella, va disparar clares diferències de percepció sobre el nostre propi eix de gènere.

Va quedar clar, però no sense reticències, que era més lògic intervenir la gata, ja que si interveníem el gat, la probabilitat de tenir gats imprevists a casa no minvava el suficient.

I no desvetllaré més secrets familiars, aquests els desvetllo, en virtud de la confiança que uneix als relataires i als lectors i per que els gats, son els únics familiars, completament des-acomplexats.

Aprofito per posar punt i final a la crónica d'aquesta nit, de febre de divendres. Ja ho tinc!... el punt i final, ara el poso, a renglera seguida, per que llueixi, tot sol, au va...miau i adéusiau!
.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429071 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com