Fantasia per als amics dels animals (nova versió)

- Pare! No em pots abandonar així! No pots deixar-me morir sol, com un gos ronyós! Clavat com la foto esgrogueïda de la besàvia a la paret de la sala d’estar!
- Que són rovellats potser els claus? Sí que pot ser perillós, saps, el tètanus... No han inventat encara les vacunes.
- Què em contes del tètanus? Estic sofrint, ara, és horrible!
- Fill, no exageris, que només és un mal moment...
- Un mal moment? Saps què significa una crucifixió?
- Més o menys. Ho havia escollit per l'espectacle. Ho havia vist a Itàlia, després de la revolta dels esclaus d’Espàrtac. Milers de creus al llarg de la carretera. Impressionant. Per posar-ho en escena, els Romans són els millors. Quina fantasia, quina imaginació que tenen. També, amb la creu, després tindrem un símbol fàcil de fabricar, saps, amb dos trossets de fusta, i ja està. Serà més ràpid per construir cementiris de campanya després d’una batalla, per exemple. No veus mai l'aspecte pràctic de les coses, reflexiones massa. Ets l’intel·lectual de la família, però de tant en tant, podries fer un esforç per abaixar el nivell. Hauria pogut escollir els lleons en un circ, però seria massa complicat pels futurs fabricants de records religiosos. T’imagines lleons d’Olot? Em reservo els lleons per una altra ocasió. Per què cony em mires amb aquesta cara de gos batut? No sembles convençut pels meus arguments, oi?
- Amb claus als canells i als peus, tant se me'n fot de què poden pensar els espectadors! Només em faltaria encara un cop de llança a la panxa per acabar-ho d’adobar...
- Fill, ets genial, això sí que és una bona idea, estèticament parlant. Me n’ocupo tot seguit. El temps de trobar un legionari disponible. Ah, aquí n’hi ha un.
- Déu meu, Déu meu...
- De qui parles? De tu o de jo?
- No... res...
- Sempre discutint per dir res... Hauries de fer política. Bé, per tornar al primer punt, no em deixis morir tot sol i bla, bla, bla. No ets sol, tens dos amics que van ser crucificats amb tu. Els he escollits personalment.
- Dos amics? Són bandits, assassins, violadors o encara pitjor, potser fins i tot són polítics. Dos lladres desconeguts! Has vist les seves cares? Semblen sortir directament d'una pel·lícula de Sergio Leone. El bo, el lleig i el dolent. A més, no tenen conversa, són d'una vulgaritat que fa por. Els has trobat en un festival de captaires?
- Jesús! Sí que he escollit els més lletjos, per fer un contrast amb tu, però no parlis així dels teus germans!
- Els meus germans? Ells?
- Sí, és el teu missatge, no? No vas anar repetint durant tres anys «Estimeu-vos els uns als altres» i «Sou tots germans»?
- No cal barrejar la publicitat i la realitat, el màrqueting i el producte que el consumidor beneit compra. I contava «Sou germans», als altres. No m’he considerat mai el germà d’aquesta banda d’inútils que m’has donat com deixebles, tampoc d’aquests ramats que em seguien només perquè els pans i els peixos eren gratis. Quina ferum de peixos que feien, els deixebles! I no era fresc. Llevat de Judes, sempre es rentava ell, i duia roba neta. I, d'altra banda, em pensava que era fill únic... La trinitat, te'n recordes?
- Oh, no, no tornis amb això.
- Caldria saber, sóc fill unigènit o tinc milions de germans que fan flaire de cabres?
- No podríem acabar aquesta discussió?
- D'acord, amb una condició.
- Quina?
- Vull que uns animals em facin companyia, per les meves últimes hores terrestres.
- Animals?
- Sí, aquests éssers amb quatre potes o ales que vas crear, no te'n recordes?
- Fa de tant de temps... No voldries més aviat una copa de conyac? O de ratafia? Tinc una ampolla que arriba directament de Bisuldunum, al país dels Ibers. És una especialitat allà.
- No, vull unes bèsties.
- Què? Un gat? Un gos d’atura? Un al·ligàtor? Un estruç? Un escarabat rosa? Un escorpí ratllat? Un ànec que caga a tot arreu?
- No t'ho diré i escolliré quan hauràs tornat d'on vens. Serà el meu secret. És el meu dret.
- D'acord, fill, te'n dono el poder. Espera... Com... Ah sí, me'n recordo. Abracadabra Papulala Bestioleta! Ja està, pots fer el que el vulguis. Ben reflexionat, no és pas més estúpid que un últim cigarret. Bé, fill meu, et deixo, no pateixis, ens tornem a veure en tres dies, per a la teva resurrecció. Tinc preparat una festa de primera classe, amb sons i llums. Veuràs, t'agradarà. Quina llàstima que no hi hagi encara inventat la televisió. Batríem tots els rècords d’audiència.
- Sí, sí, adeu… i saluda el meu pare.
- El teu pare?
- L'Esperit Sant, no?
- Pffff, tornes amb aquesta història? Qui te l’ha contada? La teva mare?
- Que no ho saps? Que no ets omniscient?
- Ja n’hi ha prou, me'n vaig!
- sí sí, deixa’ns tranquils, jo i els meus germans. Pffff, per fi, se n’ha anat.
- Mm...
- Ah, sí, no sóc pas sol... Què vols? Tens la gola irritada?
- La gola no és la meva preocupació immediata, no. És una idea divertida, les bestioles. Però no hauries pogut trobar alguna cosa més adequada al nostre cas?
- Que voldries? Un papagai arrencador de claus?
- Existeixen? De debò?
- Els meus germans, que deia... Espera i veuràs, imbècil.
- Eeeh! Podries ser més ben educat. No és perquè som de la plebs i tu ets un fill de jo-no-sé-què, que tens el dret de dir-me imbècil.
- Molt bé, espera, germà.
- Germà? Ets de la família? Som cosins potser? Un fill de la tieta Salomé, qui té una botiga de roba?
- Calla, cap de burro, i espera, i veuràs, merda!
- Veure que?
- Mira, ja arriben, els meus amics de quatre potes. Veniu, veniu! Som aquí!
- Què és això? Mai no he vist animals com aquests. S’han fet aixafat la cua?
- Normalment, viuen molt més cap al nord. Són castors.
- Castors? I de què en serveixen aquests, com has dit?, castors?
- En la nostra situació, són els animals més útils que existeixen en aquesta maleïda terra.