Exemple fútil i apofàntic

El dolor de la meva ànima corrupta, trista, malbaratada,
plena de fracassos i conquestes fútils és una vida plena d'odi a punt d'esclatar,
plena de rancúnies amagades, de retrets personals, de vibracions insospitades,
de manca de criteri a l'hora de plantejar dubtes existencials raonables,
de desmesurades oportunitats per fer idioteses amb poc esforç.
Sóc un deliri amb cames i vull tallar-me el cap,
vull guillotinar-me perque no trobo sortida a les meves emocions malaltes,
ni a les meves propostes desfetes, ni a la meva desficiosa sort,
ni a la meva inoportuna autoestima, molt per sobre del que s'espera de mi.
Molta galta tinc jo com per pretendre la humilitat del qui rep una bufetada i posa l'altra galta.
No sóc exemple de ningu i en canvi, m'hi posen com a exemple.
La història em delata, els meus crims son ocults, la meva vida és erràtica,
la meva sinceritat és pecadora, el meu cos és massa greixos,
la meva barba massa lletja, la meva tos massa expectorant,
el meu eixabuir massa inoportu, el meu encostipat massa generós,
la meva desídia massa indolent, el meu posat em delata massa,
la meva idiotesa salta a la vista, el meu orgull put a podrit,
el meu ego peca de creixer sense permis, la meva personalitat es massa imprevisible,
els meus missatges massa durs de mastegar,
el meu enteniment massa begut com per raonar amb serenitat,
la meva poesia massa escardalenca com per publicar-se,
el meu pensament massa incorrecte com per pensar amb claredat,
la meva família massa discreta com per importar-me,
el meu pare massa condescendent amb mi,
la meva germana massa freda com per mostrar els seus sentiments,
el meu pensament delirant massa insistent com per aturar-se i deixar de dir bajanades,
ara mateix, o sigui que paro per ara.