Eternament no-infeliç

Un relat de: gericat

Era capaç de volar amb ales de foc, viatjar per camins desfets i contemplar paisatges inexistents.

Era capaç de ser lliure entre celes opressores, capaç d'agafar les mans d'un infidel i punxar-se amb les estelles del passat.

Era capaç de nedar riu amunt, riure sobre el glaç riscós i crear boires enlluernadores des del més enllà.

Era capaç de derrotar les guerres, aprendre silencis nous i mantenir en vida secrets cridaners.

Era capaç de submergir-se entre inferns eterns, inventar ràfegues de vent entre amors i procrear àngels del futur.


Sí, Sí...capaç de tot menys de ser infeliç.

Comentaris

  • Resposta a Clar de lluna[Ofensiu]
    gericat | 13-02-2008

    Gràcies pel teu comentari!

    Ens llegim, així que fins ben aviat.

  • Doncs...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 13-02-2008

    ...només espero que també siguis capaç de ser feliç, que és possible!

    Gràcies pel teu comentari!

    Una abraçada!

  • Seria fantàstic però[Ofensiu]
    capsigrany | 27-08-2007

    Hola,

    M'agraga com ets moues entre la prosa i la poesia. Tens una facilitat especial per a inventar imatges com psicodèliques. No ho sé però el cas és que tractes una cosa -crec- que impossible la no infelicitat enterna.

    Ben escrit i lèxic ric.