Et regalo una estrella

Ahir va ser una nit especial. Una d'aquelles nits que no s'obliden amb el pas del temps.
A tots ens agrada que ens facin regals, per petits que siguin. Però quasi sempre els que són materials ens van millor. Doncs a mi ahir em van fer un regal molt gran, i no estava embolicat ni amb un paper bonic, ni a dins d'una gran caixa de cartró. Simplement el tenia a mà i no el veia fins que ell me'l va ensenyar.
Vam anar a les Gunyoles. Era de nit però no es veia la lluna. Vam pujar amb el cotxe fins a la part més alta del poble i vam baixar del cotxe.
El David em va dir que mirés al meu davant. Quina vista més bonica!
En primer pla veia el campanar del poble tot il·luminat, al voltant les casetes de les Gunyoles. A darrere els llums del poble de baix, Avinyonet i a esquerre i dreta tots els poblets del Penedès. Alguns més petits, d'altres més grans. Fins i tot vaig poder veure la silueta de la muntanya de Montserrat. No havia vist mai una vista tant impressionant.
Però aquí no s'havia acabat tot perquè de cop em va dir:
-Mira cap amunt Anna.
El cel de color de la nit, amb tots de llumetes que ens miraven. Totes les estrelles que et puguis imaginar es van apoderar dels meus ulls.
Vam veure l'estrella polar, els Carro gran i el petit, la constel·lació de la Lira, lEescorpí, el Cavall, l'Àliga, Aquari...
Després ens vam asseure sobre dues roques i vam mantenir els caps mirant aquell cel tan preciós.
Al cap d'uns minuts em va dir les paraules més boniques que he sentit mai.
Que m'estimava com mai havia estimat a ningú, que era molt maca i que em regalava totes les estrelles.
Us han regalat mai una estrella?
A mi tot un cel sencer!!
Ens vam fondre en un dolç petó amb gust d'estrella i vam marxar cap a dormir.
Va ser el regal més bonic que mai m'han fet.