Cercador
Ésser o tenir.
Un relat de: Epicuri- Compartir:
Avarícia, cobdícia, gasiveria...
El deute que mai no termina.
Ferida que mai no és guareix.
Corn d'abundància amb forat
de sordina.
Déu diner, ídol de fang, motor
de la màquina, que tot ho crema.
Problema engendrat, com a
solució que mai no ho ha estat,
en la creació de tot déu fals.
Instrument esdevingut senyor.
Amo i esclau d'una tecnologia
en un cercle infernal.
Quin és el buid, tan gran
que tanta energia li cal?.
Quin és el forat fatal,
d'un pou tan afamat,
d'una aigua en quantitat
que cap contenidor
no contindria?
L'aigua suaument emplena
tots els cercles vitals que
conrea, recorrent i gaudint,
lliscant amunt, lliscant abaix,
de tants vasos comunicants,
dels mars als cels, dels cels
als aires, dels aires als
bassals.
L'abundància, és natural.
Mai que se sàpiga... mai!
la natura ha oblidat
d'obsequiar a la vida
a l'instant.
L'oblit, és l'ànsia. La cerca,
la pèrdua, i la possessió,
la mes trista ficció de tanta
pobresa, en malson somniada
i esdevinguda així en
absurda realitat.
El vol s'acaba quan
un mira baix.
L'alçada és enemiga
del terra.
I la mirada, el camí
que ens porta a la
casa del nostre
desig. El cel o
l'infern que son
dues cares d'una
trista moneda.
...que corri doncs!
No cal, atura.la ni
mirar-se-la gaire
obsedir-se, és morir.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com