ESPECULACIÓ

Un relat de: 1101ilime

ESPECULACIÓ

Era una parella, que quant es varen conèixer, l'ambició mes gran que tenien, desprès de formalitzar la seva relació, era tenir una vivenda, perquè segons diu la constitució:

Tota persona te dret a tenir un sostre per on poder aixoplugar-se . a les hores tots dos treballaven i estalviant molt, podien fer realitat el seu somni. Els pares també els van ajudar, perquè normalment quant una persona arriba a certa edat, sa fet un raconet per allò de si un dia et farà falta.

Com els feien llàstima els seus pobres fills i feien tan bona parella, pensaren, tot sigui
Per una bona causa.
A les hores es van comprometé, en un pis normalet,dintre de tot baratet, si es compara amb el preu horrorós i escandalós, per no dir de lladres, que es el que son els seus pres especulatius, amb els que, es fan milionaris de Euros,que serien molt mes, contats em Pessetes.

Els promotors no tenen vergonya, i els tindria de caure la cara de vergonya, i els hi estaria molt be que els hi caiguessin tots els totxos pel cap i així no se'n sabria mai mes de ells.
Perquè aquet mont capitalista funciona d'aquesta manera; s'afanyen a vendre i especular amb preus abusius, com ells que mai s'ha vist.
Els fan caure en la trampa, de poder pagar-los pagar a 40 anys amb un interès baixíssim com tampoc s'ha vist mai.

I quant ja tenen a tot-hom entrampat, va i els apuja'n els tipus de interès.
Però això si, ho fant quant la gent està contenta amb les festes de Nadal
i llavors no s'ensementen.
Desprès amb la "Cuesta de Enero", tot son plors i gemecs.
Amb la perspectiva que els apujaran mica amb mica l'integrés , no fos cas que els hi agafes un cobriment de cort i no pugessin pagar.

Ara be quant ja estan ben embrancats apareix el nostre "President del nostre Govern i de la nostre Generalitat, i es treu de la màniga, que vol fer Pisos a baix preu per les parelles joves, això si els mes petits que ens podem imaginar.

I ja tenim la nostre parella amb un pam de nas i dormin al ras.
El noi fou acomiadat de la SEAT i amb el sou tant minso que cobren les dones es van trobar sense pis ni gran ni petit, perquè aquest senyors que es manen sempre poden fer el que volen.

Per exemple, modificar la requalificació de sols urbanitzables, perquè el pobre amo de un terreny, no en pot treure profit i per si faltes poc L'alcalde, li declara primer zona verda, i desprès ve la Generalitat i en fa una presó, un museu, o qualsevol bestiesa.
I el pobre propietari ja no es amo de res.

No es de estranyar que els incendis de sol urbanitzable i plens de pins, els hi foti foc, el mateix amo perquè no en poden treure cap profit.
I desprès ens queixarem de la pobre naturalesa, que es malmesa nomes per interessos.
Perquè mireu quant es declara un incendi, o fa amb intenció manifesta, es posa en marcha tot un negoci.

Primer el que cala foc que cobra, desprès el bomber que vegi-la, i diu la alerta, els bombers que hi corren a apagar el foc , les avionetes, la policia els tallafocs, i els únics que no cobrant son els voluntaris, que no els deixant actuar, perquè han de cobrar, i no els interessa.

E us aquí la nostre societat.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72931 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net