Esglèsia vella de Sant Bartomeu del Grau o de Puigneró

Sant Bartomeu del Grau nom compost relacional descriptiu. Bartomeu prové del llatí BARTOLOMEUS. Grau (del llatí GRADU) es refereix, tal com diu Coromines, a un pas o camí costerut entre cingles. Justament es troba a frec del cingle, a la qual antigament s'accedia per un camí costerut que pujava des de la parròquia de Sant Cristòfol de Vespella, de Gurb de la Plana. Aquest camí encara avui es conserva i tradicionalment havia estat una important via de transhumància, que feien servir els ramats de la Plana de Vic i de la Selva per accedir als Pirineus.

Pel que fa a l'evolució històrica del nom Grau, ja el trobem en la forma moderna, amb la D llatina vocalitzada. De fet és normal que trobem aquesta vocalització en un text de finals de segle XVI ja que el canvi d>u (Grad>Grau) ja s'havia generalitzat en el segle XII . D'altra banda el topònim Sant Bartomeu del Grau és un reflex de l'aclaparadora ocurrència en català oriental de noms de lloc basats en sants, fet que contrasta amb l'escassetat de topònims d'aquesta formació en català occidental, a causa de la forta arabització.

PUIGNERO. Etimològicament PUIG DE FOC, fou la persona que va fer aixecar la gran fàbrica, que ocupa avui encara mes de la meitat del espai estrictament urbà de Sant Bartomeu, ho recollim AD HONOREM d'aquest fabricant tèxtil, originari de la propera Santa Maria d'Oló, a la veïna comarca del Moianès: No podrem - per estrictes mancances tècniques - deixar constància de la seva tasca gegantina.

Quan a l'església vella de Sant Bartomeu , documentada al segle X i de la qual només en resten alguns murs. El Tomàs Irigaray i López, fa un excel·lent recull d'imatges que mitjançant la nostra sherpa Irene Tironi, oferirem a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del Grau.

© Antonio Mora Vergés