ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE SORA. OSONA

Repassava les dades demogràfiques i confirmava que des del cens de 1787, 471 veïns, fins al de l’any 1960 , 453 ànimes– en el moment de màxim ‘esplendor’ del segon feixisme – es mantenia un nivell de població que donava sentit al terme ‘poble’. Al començament del primer feixisme, any 1920 , en la Dictadura de Primo de Rivera, s’assolia el zenit, 634 habitants.

Es tancava l’any 2012 amb una població de 180 sorencs.

Aquestes dades ens expliquen en bona mesura el com i el perquè de la transformació de l'església, i àdhuc de la parròquia de la que se’n té noticia des de l'any 960.

La nau central i a les capelles de la banda de tramuntana, son la part més antiga que es conserva. Sobre l'arc de mig punt de la primera capella hi ha la data de 1622.

El campanar es féu en dues etapes (1665-1752), té 4 cantoneres de pedra picada. El terrat i la coberta es féu el 1752. Al campanar s'hi conserven unes campanes fetes al curs de 1723 i 1769.

Altres renovacions es feren al llarg del segle XIX: construcció de la capella fonda l'any 1881, el nou accés al clos tancat, la creu de pedra l'any 1892, i la decoració interior l'any 1896.



Ens expliquen que no es conserva cap element artístic d'interès al cremar-se els retaules en els dies focos del darrer genocidi contra Catalunya 1936-39

Sant Pere de Sora tenia com a sufragànies les ermites de Sant Joan del Noguer, Sant Pere del Puig, i Sant Pere el Pla; no s’esmenta enlloc la Capella de Sant Joan de Rocafiguera.

Sora està prop de Déu, però massa lluny de Barcelona.