Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ DE L’ARBOÇ
Un relat de: Antonio Mora VergésEm cridava l’atenció la placa en eterna recordança de JOSEP GENER i BATET, fill insigne d’aquesta població, i una més de les gran personalitats, insuficientment explicades de la nostra història.
No coincidia amb mossèn Luis Noguero Aguilar, Rector de l’Arboç, i ho lamentava força en reproduir dades de la descripció tècnica :
Església d'una sola nau (40 x 12 metres ) amb sis capelles laterals per banda, que presenten un arc de mig punt i volta de canó.
A la façana principal hi destaca la gran portada del temple, composta de quatre columnes de fust llis que sostenen un fris. Els seus intercolumnis presenten unes fornícules buides. El timpà és semicircular i trencat, i té al mig una fornícula sostinguda per dos parells de mènsules. Damunt la portada hi ha una rosassa. A cada banda de la façana hi ha dues torretes quadrangulars de 28 metres d'alçada, una té el rellotge i l'altre matraques (Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant (Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, País Valencià,..)
Capella del Santíssim Capella de petites dimensions amb planta de creu amb una cúpula al creuer. S'hi accedeix mitjançant una portalada d'arc de mig punt.
Capella dels Dolors Actualment, la capella dels Dolors forma una nau paral•lela a la de l'església moderna, amb la qual comunica mitjançant una porta d'estil renaixentista. És coberta amb una volta de rajol sobre dos arcs torals de pedra, construïda al segle XVII, coetàniament a l'església nova. Aquesta volta amaga les tres finestres de tradició romànica obertes al mur E, que només són visibles des de l'interior de l'Estudi Vell, un edifici que fou adossat vers el 1570 com a sagristia, i amb el qual comunicava per dues portes allindades actualment tapiades.
De les capelles laterals obertes al segle XIV en resten només dues, situades a tots dos costats de la capçalera. Amb tot, l'element més interessant de la capella dels Dolors són unes pintures murals gòtiques, de principis del segle XIV, que foren descobertes i restaurades el 1968.
Campanar Torre adossat a la capella gòtica esquerra, està format per quatre cossos separats per cornises; el primer cos és d'estructura quadrangular i d'estil romànic, al seu interior hi ha una capella romànica de volta de canó. Els altres tres cossos són d'estructura vuitavada. En destaca el quart, que presenta vuit finestres d'ogiva que contenen les campanes, i és rematat per una cornisa amb barana de balustres de pedra.
L'absis és pentagonal i al seu darrere hi ha la capella del Santíssim. La volta principal, de tradició gòtica, és sostinguda per arcs semicirculars i composta per cinc voltes de creueria amb nervis i clau decorada, que es recolzen damunt d'una cornisa sobresortint, davall la qual podem veure-hi un fris amb tríglifs i mètopes. Les parets laterals de les voltes tenen una sèrie de finestres d'arc de mig punt tapades amb vitralls. Als peus de l'església, i sota el cor, sostingut per un arc rebaixat, és troba el cancell.
Al baldaquí li dedicarem una petita crònica.
No coincidia amb mossèn Luis Noguero Aguilar, Rector de l’Arboç, i ho lamentava força en reproduir dades de la descripció tècnica :
Església d'una sola nau (40 x 12 metres ) amb sis capelles laterals per banda, que presenten un arc de mig punt i volta de canó.
A la façana principal hi destaca la gran portada del temple, composta de quatre columnes de fust llis que sostenen un fris. Els seus intercolumnis presenten unes fornícules buides. El timpà és semicircular i trencat, i té al mig una fornícula sostinguda per dos parells de mènsules. Damunt la portada hi ha una rosassa. A cada banda de la façana hi ha dues torretes quadrangulars de 28 metres d'alçada, una té el rellotge i l'altre matraques (Maçoles; instrument de percussió d'algunes peces de fusta combinades que produeixen un soroll sec i repetit, i que substitueix les campanes durant el Dijous i Divendres Sant (Pallars, Balaguer, Urgell, La Llitera, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, País Valencià,..)
Capella del Santíssim Capella de petites dimensions amb planta de creu amb una cúpula al creuer. S'hi accedeix mitjançant una portalada d'arc de mig punt.
Capella dels Dolors Actualment, la capella dels Dolors forma una nau paral•lela a la de l'església moderna, amb la qual comunica mitjançant una porta d'estil renaixentista. És coberta amb una volta de rajol sobre dos arcs torals de pedra, construïda al segle XVII, coetàniament a l'església nova. Aquesta volta amaga les tres finestres de tradició romànica obertes al mur E, que només són visibles des de l'interior de l'Estudi Vell, un edifici que fou adossat vers el 1570 com a sagristia, i amb el qual comunicava per dues portes allindades actualment tapiades.
De les capelles laterals obertes al segle XIV en resten només dues, situades a tots dos costats de la capçalera. Amb tot, l'element més interessant de la capella dels Dolors són unes pintures murals gòtiques, de principis del segle XIV, que foren descobertes i restaurades el 1968.
Campanar Torre adossat a la capella gòtica esquerra, està format per quatre cossos separats per cornises; el primer cos és d'estructura quadrangular i d'estil romànic, al seu interior hi ha una capella romànica de volta de canó. Els altres tres cossos són d'estructura vuitavada. En destaca el quart, que presenta vuit finestres d'ogiva que contenen les campanes, i és rematat per una cornisa amb barana de balustres de pedra.
L'absis és pentagonal i al seu darrere hi ha la capella del Santíssim. La volta principal, de tradició gòtica, és sostinguda per arcs semicirculars i composta per cinc voltes de creueria amb nervis i clau decorada, que es recolzen damunt d'una cornisa sobresortint, davall la qual podem veure-hi un fris amb tríglifs i mètopes. Les parets laterals de les voltes tenen una sèrie de finestres d'arc de mig punt tapades amb vitralls. Als peus de l'església, i sota el cor, sostingut per un arc rebaixat, és troba el cancell.
Al baldaquí li dedicarem una petita crònica.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.