Cercador
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT BALDIRI
Un relat de: Antonio Mora VergésSant Baldiri o Sant Boi (Nimes, segle IV), va ser un diaca i màrtir de Nimes, municipi francès, situat al departament de Gard, això com en el cas de Sant Martí de Tours, o Sant Sadurni de Tolosa, dona peu a suposar que l’advocació venia de la ma dels francs, en el període mal dit de ‘reconquesta’ als sarrains.
Pensava en els tombs que donen les situacions mentre retratava l’església parroquial advocada al Sant, a la població homònima, de la comarca del Llobregat jussà ; és un magnífic edifici de tres naus cobertes amb volta. La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.
Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .
En segon lloc, la primacia de la façana com element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il•lumina millor. La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etcètera ...
L’església estava tancada, i m’havia de conformar amb la visió lateral des d’un petit espai de pregaria que roman accessible al costat esquerre de l’edifici.
L’Escut caironatde la localitat: d'atzur, una campana d'argent batallada de gules. Per timbre una corona de baró ( títol, del que no trobava cap referència al ;
‘Repertori de Títols Nobiliaris de Catalunya’ : http://www.scgenealogia.org/nobiliaria/repertoricat.htm#S
, no té cap relació amb aquesta advocació secular. L’explicació ‘es diu que simbolitza la campana que cridava els veïns a aplegar-se a la plaça', demana un anàlisis profund
Pensava en els tombs que donen les situacions mentre retratava l’església parroquial advocada al Sant, a la població homònima, de la comarca del Llobregat jussà ; és un magnífic edifici de tres naus cobertes amb volta. La seva orientació presenta la capçalera al nord, la façana al sud i els costats laterals a est i oest. Aquesta orientació no és arbitrària i respon a dos factors fonamentals.
Primerament, l'església barroca fou bastida sobre les restes d'una romànica del segle XI, aprofitant alguns dels arcs de la capçalera de la primitiva església, que s'orientava com era habitual a l'est, per a travar el mur lateral oriental de la segona .
En segon lloc, la primacia de la façana com element barroc s'adiu amb una orientació a migjorn que la il•lumina millor. La façana, amb la seva torre campanar octogonal, està feta de carreus de pedra ben tallats i aparellats. Destaca el seu barroquisme accentuat, tant per les cornises i frontons curvilinis de la porta i la fornícula centrals, com pels seus elements estructurals: verticalitat accentuada per l'escalinata d'accés i pels obeliscs amb esferes de la cornisa, amb preponderància de línies corbes en aquesta, contraforts que imiten pilastres, etcètera ...
L’església estava tancada, i m’havia de conformar amb la visió lateral des d’un petit espai de pregaria que roman accessible al costat esquerre de l’edifici.
L’Escut caironatde la localitat: d'atzur, una campana d'argent batallada de gules. Per timbre una corona de baró ( títol, del que no trobava cap referència al ;
‘Repertori de Títols Nobiliaris de Catalunya’ : http://www.scgenealogia.org/nobiliaria/repertoricat.htm#S
, no té cap relació amb aquesta advocació secular. L’explicació ‘es diu que simbolitza la campana que cridava els veïns a aplegar-se a la plaça', demana un anàlisis profund
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.