ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’APÒSTOL SANT JAUME. MOLLERUSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), és l’autor de l’església parroquial de Mollerussa, advocada a l’apòstol Sant Jaume, la descripció tècnica ens diu que està inspirada en la forma d'església basilical tradicional, consta de tres cossos principals: el central o part de l'església, el campanar (segueix la corrent italiana de situar-lo als peus), independent de la part central, i un edifici de planta octogonal que, evidenciada la inspiració italiana tindria la funció de baptisteri (encara que mai l'ha tinguda). A tot el conjunt s'hi accedeix mitjançant una escalinata. El cos central presenta a la part inferior un atri porticat amb cinc arcades. Dins d'aquest hi ha tres portes, la central coronada per un frontó. La part superior de l'edifici central va decorada amb arcuacions que emmarquen els finestrals. El campanar segueix la decoració de les arcuacions i dels arcs cecs. Tot el conjunt és realitzat amb maó, material que l'hi dóna un aire de lleugeresa.



L'interior de l'església, respon als principis clàssics de les basíliques italianes. Tres naus formen l'interior de l'església, amb la central més alta que les laterals, les quals s'obren a la nau central mitjançant set columnes (amb marcada èntasi) que, amb un capitell de fractura coríntia, suporten sis arcs de mig punt; A les parets laterals s'hi dibuixen, en forma de compartiments de retaule, unes capelletes que emparen les imatges dels sants i Verges venerats pels mollerussencs; aquestes són simètriques als arcs que separen les naus. La nau central, amb una diferència d'altura acusada respecte a les laterals, està formada per tres nivells; el primer nivell arriba fins a l'acabament dels arcs; el segon nivell neix amb un llistó i arriba fins al tercer, el qual està emmarcat per les finestres de mig punt que són l'única entrada de llum, a part dels rosetons del frontis. El sostre de les naus, dividit per set registres que emmarquen estructures quadrades, cerca la imitació de l'enteixinat. A la nau central actualment no hi ha absis; modificat cap als volts de 1970 es va tancar amb la construcció del nou altar major; la part absidal va quedar amb funció de capella i sagristia. L'absis estava concebut en el seu sentit més estricte: mitja circumferència, de notables proporcions, tancat per l'altar; l'actual és una composició moderna basada en la barreja de la vidriera, el mosaic i la pintura; aquesta última disciplina, situada al timpà representa el Sant Sopar, l'autor del qual és en Gorgues Gou. L'interior de l'església dóna a l'espectador la sensació d'estar davant una basílica paleocristiana; l'àbsis és l'únic element que distorsiona el conjunt. Les columnes són de pedra picada i provenen del taller de picapedrer Sumalla, d'Arbeca, així com també els capitells i els intradós dels arcs.