ESGLESIA NOVA DE SANTA EULALIA DE GIRONELLA

La Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur, recollien de la seva visita a ‘la perla del Llobregat’ imatges i dades de l’església parroquial ‘nova’ dedicada a Santa Eulàlia.

Les cròniques expliquen que la ‘necessitat’ d’un nou edifici parroquial es fa palès des de les darreres dècades del segle XIX, el creixement demogràfic provocat bàsicament per les colònies tèxtils, dona l’any 1900 un cens de 2953 persones. Per raons bàsicament de control dels obrers, la major dels establiments fabrils que s’aixequen al costat del Llobregat tindran la seva església pròpia.

És cert però, que l’església de Santa Eulàlia del segle XIV tenia una sola nau, i l’assistència – obligada en molts casos al culte, en percentatges que voltaven i/o superaven el 50% de la població - havia fet que es quedes petita.
Al 1907 és venuda, i passa a tenir destinacions tant curioses com: una indústria tèxtil, una fàbrica de fideus, un esbart, una cafeteria, darrerament dona aixopluc a les activitats de caire social i cultural.

La primera fase de la ‘nova’ Santa Eulàlia, iniciada l'any 1903 a partir d'un projecte d'Alexandre Soler i March, fou inaugurada el 1905, però no és fins el 1958 que s’inaugurà de forma oficial; les últimes intervencions foren les del campanar.

Al seu interior hi guarda un Sant Crist procedent de l'antiga parròquia.




Quan a la descripció tècnica llegim : És un edifici de planta de creu llatina, estructurada en tres naus, la central més alta, amb una capçalera formada per tres absis semicirculars i un transsepte marcat. Les naus són cobertes amb voltes de canó reforçades per arcs torals. També trobem tot de capelles laterals. Sobre el creuer s'alça la torre coberta amb una cúpula esfèrica i als peus de l'església, el campanar, també una torre. El parament és de pedres irregulars unides amb morter. Destaquem el seu exterior, de gustos historicistes, té arcs cecs, bandes motllurades o la porta d'entrada, un arc de mig punt amb arquivoltes suportades per petites columnes exemptes.