Cercador
ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DEL CASTELL D’ESCORNALBOU. DIT TAMBÉ D’EDUARD TODA I GUELL.
Un relat de: Antonio Mora VergésM. Sánchez Reina publicava una fotografia de l’església del Castell d’Escornalbou, al terme de Riudecanyes, als límits de la comarca del Camp jussà, amb el Priorat.
Més enllà que aquest lloc anteriorment havia estat un castell fortificat al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes, que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana; tot el que avui podem veure s’ha d’agrair a Dº Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) que fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
El 1918 es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic, on va aplegar una valuosa biblioteca, i una gran col•lecció d'antiguitats i obres d'art.
La part més ben conservada del conjunt - església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés - és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local.
Només l’ interès que des de jove tenia per Poblet , amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms ,25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), i Josep Ribera i Sans (Tivissa, Ribera d'Ebre, 18 de febrer de 1852 - Madrid, Castella, 8 de gener, 1912 ) havien elaborat un projecte per restaurar el monestir, que es materialitzaria l’any 1920, quan va ingressar a la Comissió de Documents Històrics i Artístics.
L’any 1930, deixava aquestes terres, per instal•lar-se a Poblet en ser nomenat president del Patronat del Monestir, creat per dirigir-ne les tasques de recuperació, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida.
Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.
Va morir al monestir de Poblet , on hi va ser enterrat.
Des del ‘seu’ Castell, Sant Miquel Arcàngel el recollia per acompanyar-lo en el seu darrer viatge.
Més enllà que aquest lloc anteriorment havia estat un castell fortificat al cim del tossal de Santa Bàrbara, a uns pocs quilòmetres de Riudecanyes, que havia pertanyut al valiat musulmà de Siurana; tot el que avui podem veure s’ha d’agrair a Dº Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941) que fou un diplomàtic, egiptòleg, antropòleg, escriptor, historiador, bibliògraf i filantrop català.
El 1918 es va establir al monestir d'Escornalbou, que va reconstruir amb un criteri lliure, reinterpretant-hi un castell romàntic, on va aplegar una valuosa biblioteca, i una gran col•lecció d'antiguitats i obres d'art.
La part més ben conservada del conjunt - església, sala capitular, claustre, torre i portal d'accés - és l'església, edifici romànic del segle XIII, cobert amb volta apuntada i construït amb pedra vermellosa local.
Només l’ interès que des de jove tenia per Poblet , amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms ,25 de juny de 1852 - Barcelona, 10 de juny de 1926), i Josep Ribera i Sans (Tivissa, Ribera d'Ebre, 18 de febrer de 1852 - Madrid, Castella, 8 de gener, 1912 ) havien elaborat un projecte per restaurar el monestir, que es materialitzaria l’any 1920, quan va ingressar a la Comissió de Documents Històrics i Artístics.
L’any 1930, deixava aquestes terres, per instal•lar-se a Poblet en ser nomenat president del Patronat del Monestir, creat per dirigir-ne les tasques de recuperació, activitat en la qual va treballar sense descans la resta de la seva vida.
Des del 1936 va exercir alguns càrrecs culturals regionals de la Generalitat. Els fons que va salvar els va poder lliurar a les noves autoritats franquistes el 1939 sense haver estat malmesos. Aviat va aconseguir ser rehabilitat pel nou règim i va recuperar el càrrec de president del Patronat pobletà.
Va morir al monestir de Poblet , on hi va ser enterrat.
Des del ‘seu’ Castell, Sant Miquel Arcàngel el recollia per acompanyar-lo en el seu darrer viatge.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.