ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE LA MIANA. SANT FERRIOL. LA GARROTXA

Josep Plantalech Albertí, publicava unes imatges de Sant Miquel de la Miana , església d'origen romànic, amb notables modificacions XIII, i àdhuc possibles reconstruccions ( terratrèmols de 1428, i 1448 )que a partir del segle XV, va esdevenir parròquia del poble de Miana, estan documentades obres al segles XVII i XVIII.



Als documents apareix de les següents dues maneres: " Sancti Michaelis de Miniana" (1362) i "Sancti Michaelis de la Minyana" (1691).

A partir del segle XV esdevingué parròquia del poble de la Miana, nucli de població situat als vessants orientals de la serra de Sant julià del Mont.

És d'una sola nau, amb afegitons laterals destinats a capelles. La porta d'entrada romànica, cega, és al costat del mur i al cos de l'edifici també annexionat en el qual hi havia l'escala interior que feia possible l'accés al cor de l'església. La porta actual és a ponent i està formada per arcs en gradació. Al seu damunt, un ull de bou bastit damunt d'una finestra romànica.



Finestra central de l'absis, orientat a sol ixent. És ornada amb unes estretes columnes en relleu, estriades i acabades amb petits capitells en els quals hi ha representats, respectivament, una testa humana amb una creu encerclada damunt i uns elements florals. Hi ha també una arquivolta estriada i la decoració de la finestra es completa amb uns dibuixos geomètrics i vegetals que s'estenen per tot l'espai existent entre les esmentades columnes i arquivolta i l'exterior del mur.

Campanar de torre, de planta rectangular i unit als murs de l'església pel costat de tramuntana. Aquest tipus de cloquer és poc freqüent en aquestes contrades. Els baixos tenen porta d'accés des de l'exterior, realitzada amb carreus ben tallats i allindada, amb la data 1683 gravada, això confirma un ús de caire preventiu, quasi militar, coma lloc de guàrdia i bada. El primer pis presenta obertures petites que en el segon estan cegades. El tercer pis presenta grans obertures de punt rodó. La coberta és de teula a quatre vessants