Cercador
ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU I DE SANT JOAN BAPTISTA DE CRETES. EL MATARRANYA. TEROL
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Sergi Campas Canalias s’endinsava a la comarca del Matarranya, en terres de Terol, de les que em deia el Joan Serra Saún ‘la gent de la Terra ‘Noble’ no te cap mena de diferència, amb els de la veïna Matarranya; les "fronteres" les marquem nosaltres mateix, sobretot els que no coneixen a fons aquestes comarques, on les parelles es casen d'un poble a l'altre indistintament sense cap problema’.
Retratava en aquesta ocasió la façana de l’Església de l'Assumpció de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista de Cretes.
Cal fer especialment esment en la bella composició manierista de la façana principal , situada als peus del temple . Realitzada en 1566 segons la inscripció que apareix a la mateixa .
Un ordre gegant de columnes jòniques estriades en el seu terç superior , amb un frontó decorat amb el relleu de la Coronació de la Mare de Déu serveix de marc a un segon ordre de dos cossos i de menor grandària que el primer.
Aquest segon ordre està dividit en dues parts :
La part inferior està delimitada per dos parells de columnes estriades sobre basament decorat amb florons i cartel que emmarquen la porta d'accés al temple on destaca un capitell a la part superior de la mateixa que possiblement sigui el vestigi d'un mainell . Sobre la portada es desenvolupa un entaulament amb medallons en baix relleu de Sant Pere i Sant Pau i sobre ell un fris amb escenes de la Passió .
El cos superior arrenca d'un potent basament amb la inscripció " A costa de Cretas em va fer Xadó . 1566 " . Sobre el basament 5 fornícules aveneradas buides , un entaulament clàssic i un frontó amb el Pare Etern en relleu .
Destacar els dos òculs que il•luminen el cor alt i se situen en l'espai existent entre els dos frontons .
Es remata la façana i els vèrtexs dels frontons amb florons .
L’interior és de planta integrada per una capçalera poligonal i nau única, de quatre trams, amb capelles entre els contraforts. Es cobreix tota ella amb voltes de creueria estavellada, excepte les capelles del tercer tram, més pròximes als peus, que ho fan amb voltes de creueria senzilla. Totes les voltes presenten les seves claus decorades amb medallons, sent visible en una d'elles l'escut de la Vila de Cretes.
Retratava en aquesta ocasió la façana de l’Església de l'Assumpció de la Mare de Déu i de Sant Joan Baptista de Cretes.
Cal fer especialment esment en la bella composició manierista de la façana principal , situada als peus del temple . Realitzada en 1566 segons la inscripció que apareix a la mateixa .
Un ordre gegant de columnes jòniques estriades en el seu terç superior , amb un frontó decorat amb el relleu de la Coronació de la Mare de Déu serveix de marc a un segon ordre de dos cossos i de menor grandària que el primer.
Aquest segon ordre està dividit en dues parts :
La part inferior està delimitada per dos parells de columnes estriades sobre basament decorat amb florons i cartel que emmarquen la porta d'accés al temple on destaca un capitell a la part superior de la mateixa que possiblement sigui el vestigi d'un mainell . Sobre la portada es desenvolupa un entaulament amb medallons en baix relleu de Sant Pere i Sant Pau i sobre ell un fris amb escenes de la Passió .
El cos superior arrenca d'un potent basament amb la inscripció " A costa de Cretas em va fer Xadó . 1566 " . Sobre el basament 5 fornícules aveneradas buides , un entaulament clàssic i un frontó amb el Pare Etern en relleu .
Destacar els dos òculs que il•luminen el cor alt i se situen en l'espai existent entre els dos frontons .
Es remata la façana i els vèrtexs dels frontons amb florons .
L’interior és de planta integrada per una capçalera poligonal i nau única, de quatre trams, amb capelles entre els contraforts. Es cobreix tota ella amb voltes de creueria estavellada, excepte les capelles del tercer tram, més pròximes als peus, que ho fan amb voltes de creueria senzilla. Totes les voltes presenten les seves claus decorades amb medallons, sent visible en una d'elles l'escut de la Vila de Cretes.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.