Cercador
ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL PILAR DE VILAFRANCA DEL PENEDES
Un relat de: Antonio Mora VergésL’edifici evoca – defugint però, clarament la còpia i/o la miniaturització - la Basílica homònima aixecada a Saragossa.
L'església de la Mare de Déu del Pilar forma part d'una obra molt ambiciosa, amb un projecte inicial d’Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), s’executaria – i encara de forma parcial , segons una maqueta que es conserva a la casa natal de la Mare Ràfols, la part executada correspon només a una part de l'església que s'havia de construir - un segon projecte redactat pel seu fill, José M. de Sagnier Vidal(1890-1976) que al ensems que en l’activista professional, el substituirà en el marquesat de Sagnier.
Malgrat l’absència d’una descripció tècnica; que ens ajudaria, si cal a prendre consciència de la importància d’aquesta edificació, aixecada en una població que voltava aleshores les 10.000 ànimes; les seves proporcions , i la noblesa dels materials emprats, donen una idea de la monumentalitat del projecte, i del que té d'insòlita la seva concepció.
Allò del ‘ bona brevis’ té força excepcions, i l’església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca del Penedès, n’és una mostra.
L'església de la Mare de Déu del Pilar forma part d'una obra molt ambiciosa, amb un projecte inicial d’Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), s’executaria – i encara de forma parcial , segons una maqueta que es conserva a la casa natal de la Mare Ràfols, la part executada correspon només a una part de l'església que s'havia de construir - un segon projecte redactat pel seu fill, José M. de Sagnier Vidal(1890-1976) que al ensems que en l’activista professional, el substituirà en el marquesat de Sagnier.
Malgrat l’absència d’una descripció tècnica; que ens ajudaria, si cal a prendre consciència de la importància d’aquesta edificació, aixecada en una població que voltava aleshores les 10.000 ànimes; les seves proporcions , i la noblesa dels materials emprats, donen una idea de la monumentalitat del projecte, i del que té d'insòlita la seva concepció.
Allò del ‘ bona brevis’ té força excepcions, i l’església de la Mare de Déu del Pilar de Vilafranca del Penedès, n’és una mostra.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.