Esfereïdor relat d'una dona i el seu gat persa II

"Pip, pip, pip, pip, pip..." sona el despertador a l'habitació de l'inspector Guillaume. S'aixeca amb recances i apaga l'aparell. 8:00 indica en colors verds lluents. Va només en calçotets i el primer que fa es recollir-se el cabell en la seva característica cua. Posa a la seva minicadena un CD, "Havent seen the sun in weeks, My skin is getting pale..." canta Jack White de The Racounters. Llavors es dirigeix al lavabo, es renta i mentre avança el CD es dirigeix a la cuina a preparar el seu cafè matinal. "Cleopatra!! Cleopatra!!" crida el nom de la seva gata negra. Ja a la cuina, amb la cafetera a la vitroceràmica, s'estranya de no sentir el suau pel de l'animal contra les seves cames. "Mmh..." "Cleopatra?" Es preocupa i la cerca en les habitacions. Llavors quelcom l'hi fa encongir el cor i torna la cuina. Mira amb horror la figura rectangular del microones, amenaçant, fosc, terrible. "Déu meu..." S'apropa amb passes indecises i la seva mà, tremolosa, es dirigeix al botó del microones. Polsa el voto i amaga els ulls per no veure l'horrible espectacle que espera. Llavors sospira alleujat. Res, no hi ha gat. De sobte sent el tènue miolar de la Cleopatra que s'apropa als seus peus roncant. "Quin ensurt que m'has donat, te el teu pinso" Servit el menjar a l'animal i ja amb el cafè fumejant escolta clarament un "toc, toc" decidit a la seva porta. Aparta la cafetera i va a obrir la porta. No troba a ningú. Llavors te un pressentiment i agafa la pistola que sempre guarda a l'entrada de casa. Surt al passadís i apunta a banda i banda, espantant a la veïna, que deixa caure dues bosses de compra i alça els braços. Els seus peus fan contacte amb quelcom. En mirar veu una carta anònima al terra. Es disculpa amb la veïna, que fa un gest de reprovació amb el cap, i torna a la cuina. Ja servit el cafè es mira la carta. L'obre amb el ganivet per a la melmelada. A l'interior hi ha unes tres línees escrites amb ordinador. "Tinc informació sobre l'affair dels gats. He tingut contacte amb els responsables. Trobis amb mi al bar Z*** de Plaça Catalunya a les 19:00 d'avui. Jo el reconeixeré. No ho comuniqui als seus superiors ni a la policia." "Mmmh.., pensa l'inspector Guillaume, millor serà que vagi armat. Pot ser una trampa dels propis delinqüents." Llavors te un esglai momentani en veure que la seva gata Cleopatra es troba a la taula de la cuina, en posat seriós, i miola amb desconfiança a la carta. L'hi passa una mà pel llom "Tranqui-la, no es cometran mes atrocitats..."


La Plaça bull de gent i activitat. Diverses persones semblen esperar a algú i totes les taules de l'exterior del cafè son ocupades. Guillaume repassa als ocupants: una parella grassa que riu de quelcom; turistes del nord amb pantalons curts i xancles; dos joves que semblen moixos i parlen en veu baixa... Llavors la seva mirada es creua amb la d'un home d'uns trenta i pocs. Ben vestit, elegant, de negre, amb corbata blanca. Es miren, desafiant l'un, complaent l'altre. Finalment el jove desconegut somriu, s'aixeca i l'indica la cadira del davant. L'inspector Guillaume s'apropa lentament, esquivant cadires, i s'asseu. "Hola...Inspector Guillaume dedueixo?" al que l'altre respon "Com m'ha trobat? Com coneix del cas de la senyora Elisabet?" El jove baixa la mirada "L'hi serè franc, però no em demani el nom...estic disposat a testificar en el seu moment si soc requerit però ja l'hi avanço que reclamaré protecció de testimoni..." "No es preocupi, endavant... Però com no puc dirigir-me a vostè com a Senyor Desconegut Elegantment Vestit l'hi diré...si l'hi sembla, l'hi diré Gola Rotunda" El jove somriu i continua "Profunda" "Perdoni?" "El de l'escàndol del Watergate es deia Gola Profunda no Rotunda" "Watergate?" "Oh..ja veig, tant se val... Miri inspector. Per la meva professió, relacionada amb la llei i el crim, vaig rebre farà unes dues setmanes una trucada de cert individu. Aquest individu, després de diverses voltes i girs, em va confessar que desitjava la meva assistència. No negaré que la meva professió es caracteritza per la amoralitat però d'aquí a participar en l'assassinat d'animals innocents... Potser han trobat a un altre company de professió. No l'hi puc assegurar, molts estarien disposats. La qüestió es que vaig fingir dubtar i vaig requerir que em dones informació relativa al que desitjava dels meus serveis. L'home semblava tenir coneixements en Justícia i em va citar diversos casos ocorreguts feia uns anys a EEUU, amb els que jo estava familiaritzat. Concretament, un d'ells, el Cas de Woodcutter versus Microwave Enterprises, on el Tribunal Suprem de Nord Amèrica resolia en favor d'atorgar una milionària indemnització a certa velleta que, per descuit, va ficar al seu gat a assecar al microones. Aquesta sentencia imposava a la Microwave Enterprises l'obligació de que figurés a tots els Microones la prohibició d'introduir animals vius. D'altra banda, l'indemnització astronòmica tenia com a origen la teoria de la socialització del benefici: l'empresa Microwave pujaria el preu dels microones durant un període per a fer front a l'indemnització, per tant no tindria pèrdues, la velleta quedaria contentíssima i podria comprar tota la població de gats yankie i el Tribunal havia impartit Justícia. Els únics que perdien eren els consumidors que ho pagaven tot, però això ja sol passar sense sentencies... L'individu coneixia perfectament els fets i, en veure que jo només fingia per a conèixer mes sobre les seves intencions va penjar amb un grunyit." L'inspector Guillaume estava astorat. Havia escoltat tota l'exposició amb creixent atenció i va esclatar "Es clar!! Gola Rotunda, ha fet una tasca excel·lent... Convindrà amb mi amb que aquesta gent vol beneficiar-se d'alguna manera de la doctrina de la potabilització dels beneficis...""Socialització" va corregir l'advocat "Socialització... Dedueixo que, en veure que ja no podien treure mes diners de els països anglosaxons s'han dirigit aquí... I assassinat animals innocents de forma cruel pretenen que finalment els Tribunals continentals comencin aplicar la potabilització del benefici...." L'advocat va somriure "Exacte" L'home va semblar satisfet. "A partir d'aquí no puc fer res mes... excepte..." "Excepte?" "Excepte acceptar trobar-me amb els delinqüents, i que vostè es presenti en el meu lloc" La cara de l'inspector es va alegrar visiblement "Excel·lent!! Excel·lent!! L'hi donaran una medalla per això..." El jove elegant va fer un posat seriós "No espero cap medalla ni cap reconeixement... Només evitar la mort d'innocents."

El lloc elegit per la reunió era una bar poc concorregut. Un cambrer amb cara de pomes agres, de bata bruta amb taques de greix, va mirar hostilment a l'inspector Guillaume en entrar "Encantador, va pensar" Va situar-se a una taula propera a la porta i va demanar un cafè. Servit aquest, el remenava amb impaciència. S'havia vestit pulcrament, per donar l'aspecte de suposat jurista. Es va palpar el metall de l'arma reglamentaria. Tot d'una va escoltar la porta obrint-se. "Tenim assassí de gatets..." va dir-se. Un home gras, de braços i panxa descomunals, amb una jaqueta texana, barba profusa i mirada fosca va dirigir-se directament a la taula i s'assegué. "Vostè es l'advocat?" "En efecte... Disculpi els dubtes però ha d'entendre que em comprometo acceptant participar..." L'home va respondre amb un grunyit. Guillaume va prendre l'iniciativa, tenia una gravadora petita en marxa a la butxaca. "Em va semblar molt enginyosa la seva tàctica, però hi ha quelcom que no entenc... Si aconsegueixen introduir la doctrina de la socialització dels beneficis als Tribunals nacionals, com aconseguiran vostès els beneficis? En definitiva s'indemnitzarà a la víctima, a qui hagi perdut el gat..." L'home va semblar emetre el que seria qualificat com a riure i va dir, amb veu greu "Ben senzill: quan l'afectat reclami indemnització nosaltres l'hi farem una petita visita compel·lint a que ens retorni el favor d'haver-lo beneficiat..." "Es a dir, vostès assassinen gats innocents, ficant-los al microones, fins que algú decideixi demandar a l'empresa de microones i rebre indemnització, llavors vostès es dirigeixen a l'afectat reclamant la seva part... Es correcte?" El barbut va tornar a emetre un grunyit "Si, però necessitem de l'assistència d'un lletrat..." "Es clar, ho entenc, i per això estic aquí, però abans deixi'm que apunti un parell de coses a la meva agenda..." L'inspector Guillaume va dirigir la mà a la seva arma i la va treure de sobte, apuntant a l'home "Queda detingut per l'assassinat cruel del gat Don Giovanni, propietat de la senyora Elisabet" L'home barbut va fer-se enrere i va mirar amb fúria a l'home i a la pistola "Te dret a no declarar en la seva contra, ni declarar-se culpable, te dret a un advocat, si no en disposa se l'hi designarà un d'ofici..." Tot d'una l'home barbut va donar una forta empenta a la taula, fent que l'inspector caigués contra aquesta, llavors va escoltar el soroll de la porta i les rapides passes del fugitiu. Guillaume va aixecar-se, i va mirar a l'espantat cambrer "Truqui a la policia, digui que truca de part de l'inspector Guillaume sobre l'assumpte microones..." Llavors va sortir corre'ns del bar i va veure fugaçment la gran figura de l'home girant per un carrer proper. Guillaume va decidir agafar un carrer paral·lel i sorprendre al delinqüent quan aquest sortís. Va situar-se a la sortida del carreró i, en veure passar a l'assassí de gats va donar-li un cop fort a la cara amb la part inferior de la seva arma. Aquest va caure a terra i Guillaume va apuntar-li directament al cap "No et moguis malparit"


El senyor Jutge procedeix a llegir la sentència "Se l'hi imposa una pena de presó de tres anys per repetida violació de domicili, tipificat a l'article 202 del Codi Penal juntament amb la pena de d'un any de presó per la mort de cinc gats introduïts en microones, d'acord amb l'article 337 del Codi Penal..." L'home barbut, asse
gut al banc dels acusats, sua profusament en escoltar la sentencia del magistrat. Al públic, dues persones se'l miren satisfetes: l'inspector Guillaume i l'advocat. El jutge dona ordre de que l'acusat sigui dut a dependencies policials en espera de l'execució de la sentencia, dos Mossos l'escolten, però, de sobte, en sortir per la porta de la sala el barbut rep un fort cop al cap. Una dona major comença a colpejar repetidament al detingut amb una bossa "Maleït!! Qui et manava matar gats aliens!!" La senyora Elisabet colpeja amb força i ni tant sols els agents poden contenir la seva fúria venjativa. No obstant, en arribar aquell dia a casa, l'agent Guillaume va tenir malsons i es va aixecar tot suat. Ningú l'assegurava que el detingut actués sol. Deuria estar atent a futurs fets. La llepada de Cleopatra el va calmar.


Nota de l'autor: les dues noticies son reals, el cas de la velleta yankie també ho és. La teoria de la socialització dels beneficis s'aplica actualment i no només en accidents amb microones i gats.