Escriure amb musicalitat

Diria de bon grat que no hi ha res com començar a escriure tot escoltant notes de musicalitat predilectes, fonent-te en un únic so, en un sol cos armònic, donant vida a múltiples varietats d’acords que, en una esllavissada de tinta, es desprenen des de segles d’oblit i reflexió, temps pretèrits i presents, i tanmateix per esdevenir; soterrats dins la cripta de ments d’autors incompresos que ja no saben ni el que fan.

Però, per sort o per desgràcia, sí que hi ha res com això; la vida mateixa és plena de delits incomprensibles, només hem de saber trobar-los, i, com falcons amb dòcils preses, enxampar-los amb avidesa.