Escòria europea

Un relat de: Dorian

Jaume Duch, portaveu del Parlament Europeu, ha dit avui, dilluns 8 de Juny, en una entrevista a *** que:
- Amb relació a la baixa participació (del 43,4%): "Ha estat millor del que s'esperava perquè fa un mes els sondeigs parlaven d'un 34% i ara fa una setmana fregava el 40%. Estem perdent només un punt i mig respecte a les passades eleccions."


"Hola senyora Maria, que esta en Lluís a casa?" La dona, amb bata i un cigarro a mig fumar es va mirar al noi. "Doncs no ho sé, fa dies que no el veig, puja a dalt, potser el trobes vagarejant com sempre…" En Miquel pujà les escales del pis inferior de la casa al superior, on resideix de forma exclusiva el primogènit. El contrast es brutal. De l'ordre i la pulcritud, de l'olor a ambientador, a la fortor a tabac i marihuana i d'altres fragàncies poc recomanables. "Lluís? Soc en Miquel! Que hi ets?" El noi avança per sobre de peces de roba, plats amb menjar a mig acabar i gairebé es trenca el coll per una pell de mandarina. "Joder, això es una cort de porcs…" Llavors escolta "Oink! Oink!!" I entra a una habitació d'on sorgeix el soroll. Els mobles originaris han desaparegut sota capes de merda i objectes. En Lluís, el seu amic, roman davant d'un televisor, les persianes abaixades, i a la pantalla dos tius es follen a una dona. "Lluís… Ja hi tornes? Em vas dir que cercaries ajuda…" Els ulls cansats de l'altre se'l miren "Ah clar! Em parla el senyor bon pare de família, respectable i honorable membre de la societat que es acomiadat de la seva merda de treball al McDonalds per follar-se a una companya de treball als lavabos? I tant, senyor llicenciat, cercaré ajuda en el porno sadomasoquista!" L'interpel·lat es llença al que seria el llit si no estigués amagat per piles de roba bruta "Tiu, has de netejar això o un dia et trobaran mort a sota d'un armari que ha cedit a la pressió de la brutícia…" "A la merda, els porcs vivim entre fang…" Els dos passen una estona en silenci interromput per els gemecs dels copuladors professionals. "Anem a votar" "Com?" "Si, avui son les europees, ho he llegit a un diari..." "I des de quan collons t'importen les eleccions, no erets bakuninista?" "Com a porcs tenim dret a votar i avui em surt dels collons fer-ho. En definitiva, votem o no, no importem una merda..." "I a qui vols votar?" "No ho sé. Seguiré el mètode Carrefour" "Carrefour?" "Si. Només has d'anar allà, mirar-te les llistes i elegir, com al super, tot i que jo aniré a per la candidatura mes fotudament abjecta..." "Va, d'acord...fa dies que no surto d'aquí" Els dos electors es dirigeixen a les urnes, en Lluís, en sortir de casa es tapa amb la mà del sol "Joder, em sento el Comte Dracula...i per cert, no et miris a la meva germana d'aquella manera..." "Que dius? Només he estat amable. L'he somrigut i m'he acomiadat..." "T'he setze anys" "I que? Ara s'inicien des dels catorze o menys..." "Però no amb putos pervertits addictes al sexe casual" "Oh!! Perdoni senyor em-masturbo-compulsivament" "Calla la boca..." "Ja saps si votes al mateix districte que jo?" "Mai he votat" "Que?!""Doncs això, no crec en el sistema democràtic representatiu" "Vaja! Crec que l'Estat s'hauria de replantejar el sistema si membres capdavanters de la societat com tu es neguen a votar..." "Ves-te'n a la merda..."

Els joves van arribar moixos al col·legi electoral. En Miquel va dirigir-se a l'extensa mesa on romanien estesos els paperets amb les llistes i els sobres i els va començar a repassar com qui decideix sobre quina marca de llet comprar. "Falange!! Ei! Mira Lluís!!" En Lluís, en la seva ignorància, s'havia dirigit directament a la mesa. Era la seva primera vegada i l'inexperiència el va fer passar un mal tràngol. Es va apropar al seu amic que movia en l'aire la papereta de Falange Española. "Mira nen, aquets es duen la palma d'abjecció... Crec que els votaré" En Lluís es va repassar la taula de banda a banda. "Tres partits feixistes i quatre comunistes...em sento un votant a la República de Weimar abans de l'ascensió de Hitler" Mentre així dissertava el votant verge, el seu amic estava flirtejant, després d'introduir el seu sobre, amb una noia rossa de la seva mesa. "Que vols res de fora? Un cafè, una pasta, tot per la democràcia..." La noia va riure "No res..." "Va, vinga!! No siguis vergonyosa, soc un ciutadà compromès amb vosaltres i la vostra tasca determinant per al manteniment del nostre sistema..." La noia va tornar a riure. En Lluís, mentrestant, decidia el seu vot i pensava "No hi ha un partit amb component sexual. Que estrany, un partit anti-taurí, un partit a favor del cannabis...però cap que tracti quelcom tant incardinat en la natura humana com es el sexe... El Partit Pornogràfic, o el Partit Sexualment Actiu... Potser" es va mirar una papereta "Si, potser el Partit Família y Vida es el que jo busco...en definitiva les famílies neixen de la còpula..." Llavors en Lluís es va girar per cercar al seu amic i va veure que no hi era. Es va apropar a la taula i va dipositar el seu vot, tot seguit va preguntar per el seu company i l'hi van dir que havia anat als lavabos del col·legi. Aquest es va dirigir als mateixos i, en obrir la porta, va escoltar sospirs i gemecs "Aquí no! Si ens agafen me la carrego..." "Tranqui-la dona...serà la jornada electoral mes interessant que hagis viscut" En Lluís ho va comprendre tot i va recordar que la noia rossa també s'havia absentat. "Puto Miquel..." va marxar capcot a casa. Ja a la seva cova, veient una pel·lícula on un home era sodomitzat per una dona amb un dildo gegant va netejar-se el membre amb un munt de paperetes electorals que havia agafat del col·legi electoral.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Dorian

202 Relats

102 Comentaris

139361 Lectures

Valoració de l'autor: 9.39

Biografia:
"Milions son condemnats a una encara més fosca condemna que la meva, milions es revolten silenciosament contra el seu destí. Ningú coneix quantes revolucions a banda de les polítiques fermenten en les masses de gent que poblen la Terra."

"...human beings must love something, and, in the dearth of worthier objects of affection, I contrived to find a pleasure in loving and cherishing a faded graven image, shabby as a miniature scarecrow. It puzzles me now to remember with what absurd sincerity I doted on this little toy, half fancying it alive and capable of sensation."

-Currer Bell

"Soc la més eminent de les persones. I la més indigna"

-Mao Zedong

"The art of life is the art of avoiding pain"

-Thomas Jefferson

"It is a curious object of observation and inquiry, whether hatred and love be not the same thing at bottom. Each, in it's utmost development, supposes a high degree of intimacy and heart-knowledge; each renders one individual dependent for the food of his affections and spiritual life upon another; each leaves the passionate lover, or the no less passionate hater, forlorn and desolate by the withdrawal of his object."

-Nathaniel Hawthorne

"At eighteen our convictions are hills from which we look; at forty-five they are caves in which we hide"

-F.Scott Fitzgerald

"Imanishi se hallaba obsesionado con la idea de que a menos de que llegara pronto para él la destrucción, el infierno de la vida cotidiana se reavivaría y le consumiría; si la destrucción no sobrevenía inmediatamente estaría sometido todavía más tiempo a la fantasía de que le devorara la estolidez. Era mejor verse arrastrado a una catástrofe repentina y total que carcomido por el cáncer de la imaginación. Todo ello podía deberse al miedo inconsciente a que se revelara su indudable mediocridad si no se daba fin a sí mismo sin demora."

-Yukio Mishima

"Why did his mind fly uneasily to that void, as if it were the sole reason why life was not thoroughly joyous to him? I suppose it is the way with all men and woman who reach middle age without the clear perception that life never can be thoroughly joyous: under the vague dullness of the grey hours, dissatisfaction seeks a definite object, and finds it in the privation of an untried good."

-George Eliot

" [...]It is "your" congressman, "your" highway, "your" favorite drugstore, "your" newspaper; it is brought to "you", it invites "you", etc. In this manner, superimposed, standarized, and general things and functions are presented as "especially for you". It makes little difference whether or not the individuals thus addressed believe it. Its success indicates that it promotes the self-identificacion of the individuals with the functions which they and the others perform."

-Marcuse

"[...] how the drunk and the maimed both are dragged forward out of the arena like a boneless Christ, one man under each arm, feet dragging, eyes on the aether."

-David Foster Wallace

"That's the whole trouble. You can't ever find a place that's nice and peaceful, because there isn't any. You may think there is, but once you get there, when you're not looking, somebody'll sneak up and write "Fuck you" right under your nose. Try it sometime. I think, even, if I ever die, and they stick me in a cemetery, and I have a tombstone and all, it'll say "Holden Caulfield" on it, and then what year I was born and what year I died, and then right under that it'll say "Fuck you." I'm positive, in fact."

-J.D.Salinger

“The so-called 'psychotically depressed' person who tries to kill herself doesn't do so out of quote 'hopelessness' or any abstract conviction that life's assets and debits do not square. And surely not because death seems suddenly appealing. The person in who Its invisible agony reaches a certain unendurable level will kill herself the same way a trapped person will eventually jump from the window of a burning high-rise. Make no mistake about people who leap from buring windows. The terror of falling from a great height is still as great as it would be for you or me standing speculatively at the same window just checking out the view; i.e. the fear of falling remains a constant. The variable here is the other terror, the fire's flames. And yet nobody down on the sidewalk, looking up and yelling 'Don't!' and "Hang on!', can understand the jump. Not really. You'd have to have personally been trapped and felt flames to really understand a terror way beyond falling”
― David Foster Wallace, Infinite Jest