Escoltant Billie Holiday

A la música que creen els teus somriures
i els meus silencis,
ballant en una mateixa cançó,
que per moment esdevé
dissonant,
però que busca trobar-nos
i potser res més,
però que m’enlluerna,
com la veu de Billie Holiday
i em va somiar breus segons
abans que tot
torni a dir-me que és un miratge,
que han creat les ganes de no estar sol
i de no seguir enamorat
de la dona que em va deixar
i em va trencar el cor.
Un miratge que m’agrada,
però que sé que segurament
ens farà mal.
Ploro, per no saber que fer
i per no voler perdre res.