Cercador
ESCOLA PÚBLICA ENRIC CASASSAS I SIMÓ. SABADELL
Un relat de: Antonio Mora VergésL’edifici modernista de l’Escola pública que porta el nom de l’ Enric Casassas i Simó (Sabadell, 1920 - Barcelona, 16 de febrer de 2000), s’alçava l’any 1897 per l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928); enlloc trobava el nom ‘original ‘.
La descripció d’aquest edifici del carrer de les Paus, 71 , que retratava el Tomàs Irigaray Lopez ens diu ; escola pública, cantonera i de planta baixa, amb unes esplèndides façanes d’obra vista, molt treballades amb voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador, atenen a la seva l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta, en el que podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici.
Son també destacables per la seva originalitat les obertures que ens remeten a formes orientalitzants, i . Un altre element que cal posar de manifest el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.
Té una especial importància el fet que aquesta obra és una mostra palesa de la bonhomia ‘tradicional’ dels sabadellencs, qüestionada avui en els mitjans de comunicació, un dia si, i l’altre també per les activitats – si més no, irregulars – d’alguns membres de les ‘elits’ politiques locals.
La descripció d’aquest edifici del carrer de les Paus, 71 , que retratava el Tomàs Irigaray Lopez ens diu ; escola pública, cantonera i de planta baixa, amb unes esplèndides façanes d’obra vista, molt treballades amb voluntat de donar un paper destacat al xamfrà, adoptant el paper d’element estructurador, atenen a la seva l’alçada, superior a la resta de l’edifici, i pel gran plafó ceràmic fet per Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932) amb la tècnica d’aresta, en el que podem observar l’escut de Sabadell i una inscripció que ens recorda la data de construcció i l’ús a què està destinat l’edifici.
Son també destacables per la seva originalitat les obertures que ens remeten a formes orientalitzants, i . Un altre element que cal posar de manifest el coronament de la façana, amb merlets de maó vist i elements de majòlica a la cornisa.
Té una especial importància el fet que aquesta obra és una mostra palesa de la bonhomia ‘tradicional’ dels sabadellencs, qüestionada avui en els mitjans de comunicació, un dia si, i l’altre també per les activitats – si més no, irregulars – d’alguns membres de les ‘elits’ politiques locals.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5460029 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.