Escola, educació, transmissió de coneixements i de saviesa

Quan surti publicat aquest article, farà dues setmanes que s’haurà realitzat la concentració organitzada per APIMA C.P TRES MARJADES (Associació de pares i mares dels alumnes de “Ses Marjades) sol•licitant a les autoritats pertinents, que aquesta escoleta i la de l’Horta (escoletes infantils unitàries) tinguin continuïtat i no les tanquin com pretenen fer. Han passat moltes coses, inclusiu una proposició no de llei al Parlament de les Illes Balears per part d’un partit polític perquè no es tanquin i a més siguin subsanades algunes carències: menjador, sala de psicomotricitat.
El que em llegiu, sabeu que jo vaig esser a les acaballes de la dictadura franquista un lluitador en favor de la democràcia.
Dir-vos que estic decepcionat d’una gran part de la classe política, que en algun moment hem hagut de patir, no és novedós.
En el seu moment no em vaig incorporar a cap dels partits polítics que estaven en la clandestinitat, i si vaig donar suport a totes les iniciatives que creia justes. Com és ara la que s’ha generat en favor de la continuïtat de les escoletes, que han funcionat donant una educació de qualitat.
Deix a continuació un comentari que m’ha arribat de Gran Bretanya del pare d’uns alumnes que hi anaren, Sr. Clive L.Young: “Un missatge de suport des de Gran Bretanya. Els meus fills Jordi i Jamie van esser alumnes de Ses Marjades (Jaimie encara) crec que tot dos varen rebre una educació excel•lent”.
No sé si he escrit o no, sobre el meu pas per la vida educativa, estic parlant de fa un bon grapat d’anys. Bé, monges trinitàries, Liceo Espanyol (fins al Ingrés), després tot el batxillerat (elemental i superior) al Lluís Vives i Magisteri: El primer any oient i després oficial, per abandonar-ho els motius que explic: Fart que els professors fossin o militars o de Falange; les professores de la Sección Femenina; vaig esser incapaç de pensar que en algun moment jo podia transmetre allò que ells pretenien. Ja en aquell moment estava molt més a prop de l’educació que plantejava Montesori, les escoles Waldorf, l’escola lliure de Ferrer Guàrdia (afusellat i assassinat). Vaig abandonar avorrit i decepcionat. No seria jo el que impartiria una “educació” basada en els principis despòtics i de manca de llibertat: els mateixos que en el batxiller ens volien incrustar al cervell amb l’assignatura “ Educación política y Formación del Espiritu Nacional”.
Sempre he cregut més amb el “micro” que amb el “macro”. Jo sóc dels colmados petits. A ciutat de Mallorca, cada barri tenia el seu colmado, la lleteria, la drogueria, el seus forns, etc, i el mercat gran era, al manco a casa, el de l'Olivar.
Palma era més poble que ciutat, i això li donava els seus avantatges: tothom es coneixia.
Son Dureta no era un macro hospital, ben al contrari, i l’Hospital General tampoc. Imperava el metge de capçalera, ara dit de família, que ens va atendre des de nadons fins arribar a l’etapa adulta. Tot era més petit i més proper i per tant s’estimava més.
Sempre he odiat les massificacions, els grans monstres feixucs que tenen un funcionament lent i pesat, com just ara mateix està demostrant l’hospital de Son Espases, que en dos dies mals contats de la seva obertura, ja ha tingut un col•lapse a urgències, i el personal va mig deprimit. Les baixes per depressió van a balquena. Hi ha carència de material i de personal.
Em direu per què totes aquestes comparances? Idò vos diré que les estructures grans es deshumanitzen, sigui la que sigui: Hospitals, grans supermercats, i també escoles.
Jo entenc l’escola a on, a més dels coneixements impartits, s’hauria de lliurar saviesa, sentit crític i analític als alumnes, perquè sàpiguen circular per la vida amb el capet ben moblat, per uns valors necessaris per a convertir-se en uns autèntics éssers humans: Persones. Un apropament a la natura, ja que nosaltres també ho som. Un coneixement de com cuidar-nos, d’un esment per la nostra salut i un coneixement del nostre cos: Físic, mental i emocional.
Per desgràcia no és el cas i el sistema educatiu trontolla , com tots els altres, i es mostra amb la punta del iceberg que és la quota creixent de fracàs escolar. I per més inri, enlloc d’anar al bessó, simplement se li col•loquen pedaços.
Unes escoles petites, familiars on l’educació pot esser personalitzada, com és el cas de “Ses Marjades” o “L’Horta” que persegueixen els principis que he esmentat del que consider que hauria d’esser l’educació; no tan sols és una gran equivocació intentar tancar-les, si no robar l’oportunitat a uns infants que puguin gaudir un model educatiu que fa més de vuitanta anys que funciona a la nostra Vall.
Un dia vaig dir que la vertadera democràcia es basa en exigir als polítics designats cada quatre anys, que facin la seva feina, que la facin bé i que vetllin per el interès comú. Aquesta democràcia ha de ser veritablement participativa i no de política de despatxos dels gestors elegits, no és la seva feina. S’han d’acostar més a les vertaderes prioritats dels ciutadans.
Em sembla que amb tot el que he escrit, he deixat meridianament clara quina és la meva actitud.