És l'hora?

- No, no.. Perquè? Però si.. Vaa! No, no vull, no puc. És d'hora, deixeu-me.. - Adinssada en un somni profund, tot el que tenia lloc en aquells moments al seu voltant passava desapercebut, com escoltar sense sentir, com notar sense sentir, com mirar sense veure .. Una bombolla l'envoltava en un món que per petit que fos era diferent, i allò li donava sensació de seguretat, de força. Les coses agafaven un altre sentit, pujades i baixades amb una regularitat amagada, especial. Calor i fred, un fascinant contrasentit. Un final que no es veia ni en la llunyania, i això li produïa un estat de tranquil·litat. - Què? Quina hora és? Falten cinc minuts.. No, no, ja va.. - Un soroll de fons espessava les imatges.. - És l'hora si, potser si.