Cercador
ERMITA DE SANTA MADRONA DEL CALVARI. LA POBLA DE MASSALUCA. LA TERRA ALTA. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún, escriu en relació a aquesta esglesiola advocada a de Santa Madrona; situada en un tossal a tocar la carretera procedent de Vilalba dels Arcs, cal deixar el cotxe per enfilar el camí , on hi ha un seguit de capelletes del Via Creu, amb ceràmiques dibuixades fins la petita explanada on està l’església.
La seva construcció es remunta a finals del segle XVIII, hom especula que s’aixecava damunt del lloc on s’alçava la Capella advocada a la Mare de Déu del Roser.
La descripció ens diu ; Ermita de planta rectangular feta de mamposteria i carreus de reforç, d'una nau i un afegit com a sagristia a la part posterior, de menys alçada. Coberta de teula a dues vessants de teula àrab, portalada de mig punt adovellada i un òcul a sobre. Petites finestres (una per lateral) a gran alçada, tot l'exterior és pla i molt restaurat, a l'interior hi ha un petit cor als peus i rematant el conjunt una espadanya de pedra.
Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, beneïa l’any 1953 la restauració de l’edifici, i l’any 1955 la instal•lació del viacrucis ; alhora que es va oposar aferrissadament al retorn de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’únic que s’havia negat a l’adhesió de l’església al feixisme, i que advertia dels riscos immediats ( els assassinats de clergues, religiosos i laics ), i de les conseqüències a futur ( l’abandó massiu dels fidels ). Els bisbes volien en aquella hora màrtirs – i els van tenir – i subscrivien alegrement la seva quota de responsabilitat en el més d’un milió de morts que comportava la sedició feixista.
Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996), beneïa l’any la instal•lació de la campana.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La seva construcció es remunta a finals del segle XVIII, hom especula que s’aixecava damunt del lloc on s’alçava la Capella advocada a la Mare de Déu del Roser.
La descripció ens diu ; Ermita de planta rectangular feta de mamposteria i carreus de reforç, d'una nau i un afegit com a sagristia a la part posterior, de menys alçada. Coberta de teula a dues vessants de teula àrab, portalada de mig punt adovellada i un òcul a sobre. Petites finestres (una per lateral) a gran alçada, tot l'exterior és pla i molt restaurat, a l'interior hi ha un petit cor als peus i rematant el conjunt una espadanya de pedra.
Benjamín de Arriba y Castro (Santa Maria de Peñamayor, Galícia, 1886 - Barcelona, 1973) arquebisbe de Tarragona (1949-1970) i cardenal, beneïa l’any 1953 la restauració de l’edifici, i l’any 1955 la instal•lació del viacrucis ; alhora que es va oposar aferrissadament al retorn de les despulles mortals de l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), l’únic que s’havia negat a l’adhesió de l’església al feixisme, i que advertia dels riscos immediats ( els assassinats de clergues, religiosos i laics ), i de les conseqüències a futur ( l’abandó massiu dels fidels ). Els bisbes volien en aquella hora màrtirs – i els van tenir – i subscrivien alegrement la seva quota de responsabilitat en el més d’un milió de morts que comportava la sedició feixista.
Ramon Torrella i Cascante (Olesa de Montserrat, Baix Llobregat, 30 d'abril de 1923 - Tarragona, 22 d'abril de 2004) fou Arquebisbe de Tarragona (1983-1996), beneïa l’any la instal•lació de la campana.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.