Ermita de Sant Ponç. Saifores. Banyeres del Penedès

Ens aturàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, al petit nucli de Saifores d’origen clarament medieval.

Volia recollir imatges de la capella anomenada de Sant Ponç, situada però a la Plaça de Sant Pere. Sembla talment un despropòsit, però com moltes coses d’aquest món, té una explicació lògica :
Sembla ser que fou construïda en el segle XI.

En un document del 1414 s’esmenta la capella de Sant Pere de Saifores.

Altres documents, del 1475 parlen de l’ ermita, esmentant-la com de Sant Ponc.

L’any 1775 fou restaurada per Ramon Mata; possiblement per l’influencia que el Concili de Trento exercí sobre els propietaris rurals , en el sentit d’instar-los a crear i posseir una ermita i/o capella . Es recorda un retaule gòtic amb alguna restauració barroca, del qual actualment no hi ha cap vestigi.



L’edifici actual data de 1755, segons la inscripció - que ens expliquen , la porta està tancada amb pany i forrelat, i es diuen misses, els caps de setmana alterns - que hi ha a l’interior. És de petites dimensions. La façana principal té un arc semicircular a la porta d’entrada i és rematada per una espadanya d’un sol cos que conté una campana. L’interior presenta una sola nau i un gran arc rebaixat. A la part esquerra de l’altar hi ha una imatge de Sant Pere.

Quan al topònim, una hipòtesi versemblant, fora fer-lo derivar de saió i forest, i tindria un significat traduïble com ‘lloc cobert o vestit de vegetació’, que podria correspondre a la baixa edat mitjana.

El binomi Sant Ponç/ Sant Pere, ens el podem explicar, per l’existència – fins a dia d’avui - d’un altar dedicat al primer bisbe de Roma.

En tot cas – i com sempre – si teniu més o millor informació, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

God save the catalan people