ERMITA DE SANT LLORENÇ DOSMUNTS. RUPIT I PRUIT. OSONA. CATALUNYA

Retratava - des de massa lluny - aquesta esglesiola advocada a Sant Lloreç, que fou parròquia independent fins al segle XIV, quan fou unida a Sant Andreu del Pruit, l'any 1553 constava dels masos següents: Bac, Torrentó, Viles, Comajoan i Vilaferrer, encara avui aquestes cases serven fervor a la parròquia i, per torns, es cuiden de l'agençament de la capella, en la qual se celebra missa només una vegada l'any per Sant Llorenç, el 10 d'agost



Mireu les imatges que aconseguien els amics de Romànic a l'Objectiu.

La fitxa tècnica ens diu que és un edifici de nau única, sense absis , orientada de llevant a ponent, i amb una capella lateral a la part esquerra i la sagristia a la dreta, la façana, situada a ponent, té un portal adovellat, amb un escut a la dovella central i amb una finestra de doble esqueixada al damunt. El frontispici és coronat per un campanar d'espadanya, de dos ulls d'arc semicircular i una campana. A migdia s'hi obre una finestra d'arc de mig punt. Interiorment és coberta amb volta de canó i enguixada. El portal que mena a la sagristia du la data de 1742. A l'altar hi ha un retaule dedicat a Sant Llorenç que no és l'original perquè aquest és romànic i es troba al Museu Episcopal de Vic. Construïda en pedra, amb carreus petits i ben acarats. L'envolta l'antic cementiri que serva els difunts de l'antiga parròquia. Destaca la campana situada a l'ull esquerre del campanar. Prop de la boca hi ha incisions i sanefes florals, al centre hi ha la figura de Sant Llorenç vestit amb túnica i portant la palma de màrtir al braç dret i les graelles, símbol del seu martiri, a l'esquerre, al damunt hi ha una altra sanefa floral. A la part posterior hi ha les senyes del fundidor, i altres inscripcions. La pica baptismal per a immersió, està situada als peus de l'església, a l'angle Sud Oest i aferrada al sòl de la nau. És d'època romànica. Aproximadament amida un metre de diàmetre per 1,20 metres d'alçada. Està rodejada per un bordó que es veu trencat per una ranura amb un clau al centre. És de pedra picada a partir d'un gran dau buidat i arrodonit. L'estat de conservació és força bo.



A l'ermita - que està prop de la casa - no s'hi pot accedir des de les Viles, almenys jo trobava el camí tancat; m'explicaven a Pruit que hi ha un accés a l'esquerra de la carretera, entre el Bac de Collsacabra i les Viles.