Cercador
ERMITA DE SANT JOSEP DE CATÍ. MAESTRAT ALT O SOBIRÀ. CASTELLÓ. PAÍS VALÈNCIA.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Joan Serra Saún em feia arribar una fotografia del Francesc Segura Ferràs, en la que s’adverteix l’estat d’abandó de l’ermita de Sant Josep de Catí.
Mirella Pérez Medina, en el seu excel•lent treball :
http://mayores.uji.es/datos/2011/apuntes/fin_ciclo_2012/cati.pdf
Recull més imatges i les dades històriques que ens permeten pensar que malgrat l’afirmació ‘ assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí’, no serà fins el 17 de juliol de 1670 , que el ‘beneficiat’ catinenc Mossèn José Adell, davant el notari Gaspar Garcia, es comprometia a fer alçar una ermita dedicada al sant patriarca, una heretat seua a prop del Barranc del Domenge; la deixava als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses, ien el supòsit d’incomplir aquesta obligació, tenien que deixar-la al clergat [ cal entendre al Rector de la parròquia de Catí ] amb la mateixa obligació
Això no és contradictori amb el fet que l’any 1506 es deixaven llegats per al sant, i es celebraven misses en el seu honor, com també succeïa l’any en 1507, i l’any 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta, i fins l’any 1514 es dóna pa beneït i panoli, i es fa una processó amb dolçainers.
Cal potser recordar que un benefici eclesiàstic, és un càrrec que l’Església confereix canònicament, i que porta annexa una renda. En aquelles èpoques era costum, que es conferís el benefici sobre l’altar d’algun sant i/o verge, per tal que en dies determinats, es diguessin misses generalment per l’ànima i/o les intencions d’aquell que satisfeia el benefici.
Hi ha moltes raons que expliquen la situació d’aquest abandó; la primera sens dubte és la caiguda exponencial en la pràctica religiosa, la segona potser d’un costat en l’augment dels mitjans d’entreteniment, i la caiguda dels índexs demogràfics pel que fa als fidels, i de les vocacions religioses pel que fa als preveres.
En tot cas, la visió de Sant Josep de Catí, fa ‘ mal de cor’.
Mirella Pérez Medina, en el seu excel•lent treball :
http://mayores.uji.es/datos/2011/apuntes/fin_ciclo_2012/cati.pdf
Recull més imatges i les dades històriques que ens permeten pensar que malgrat l’afirmació ‘ assenyala Mossèn Joan Puig que l'advocació del gloriós patriarca de Sant Josep es una devoció molt antiga i popular del poble de Catí’, no serà fins el 17 de juliol de 1670 , que el ‘beneficiat’ catinenc Mossèn José Adell, davant el notari Gaspar Garcia, es comprometia a fer alçar una ermita dedicada al sant patriarca, una heretat seua a prop del Barranc del Domenge; la deixava als seus hereus amb l'obligació de tenir cura de l'ermita i de fer celebrar algunes misses, ien el supòsit d’incomplir aquesta obligació, tenien que deixar-la al clergat [ cal entendre al Rector de la parròquia de Catí ] amb la mateixa obligació
Això no és contradictori amb el fet que l’any 1506 es deixaven llegats per al sant, i es celebraven misses en el seu honor, com també succeïa l’any en 1507, i l’any 1508 se li prega per a que lliure al poble de la pesta, i fins l’any 1514 es dóna pa beneït i panoli, i es fa una processó amb dolçainers.
Cal potser recordar que un benefici eclesiàstic, és un càrrec que l’Església confereix canònicament, i que porta annexa una renda. En aquelles èpoques era costum, que es conferís el benefici sobre l’altar d’algun sant i/o verge, per tal que en dies determinats, es diguessin misses generalment per l’ànima i/o les intencions d’aquell que satisfeia el benefici.
Hi ha moltes raons que expliquen la situació d’aquest abandó; la primera sens dubte és la caiguda exponencial en la pràctica religiosa, la segona potser d’un costat en l’augment dels mitjans d’entreteniment, i la caiguda dels índexs demogràfics pel que fa als fidels, i de les vocacions religioses pel que fa als preveres.
En tot cas, la visió de Sant Josep de Catí, fa ‘ mal de cor’.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5458073 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.