Cercador
ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI DE CARDONA. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésL'origen del culte públic a la Mare de Déu del Remei – en castellà és plural REMEDIOS, data segons la tradició, des de mitjan segle quinzè.
És una de tantes imatges medievals, que la pietat dels fidels ocultaria acuradament, per lliurar-la de les -presumptes - profanacions dels àrabs que tenen curiosament un respecte reverencial a la Verge Maria.
Em deixaven la clau per visitar l’ermita del Remei de Cardona, és un edifici d'una sola nau i sense absis, amb la façana orientada a ponent on s'obrí un gran òcul sobre la porta d'arc de mig punt rebaixat, i es bastí un petit campanar d'espadanya. Els murs de l'església evidencien les diferents etapes constructives amb un respecte per el disseny original.
La inscripció de la façana ens diu "Miquel Torrabadella y Isabel Torrabadella l'han feta. Any 1641"; és correspon força amb el model ‘d’església trentina’, en el que primava ‘la funció’ per damunt de la forma.
Fou considerablement engrandida l'any 1867 – amb els diners d’Amèrica , s'alçava la volta fins als 7,5 metres , i s'allargava la fàbrica per la banda de ponent, construint la porta i eixamplant l'òcul.
Ha plogut molt des d’aquelles dates – i no sempre de forma profitosa – l’església defensora tradicionalment de les classes més febles i desfavorides, ha jugat en ocasions amb una doble baralla, entrant fins i tot en qüestions ‘politiques’ de forma partidista; la religiositat popular ha davallat a nivells impensables, i les vocacions se’n han ressentit fins a posar en risc la celebració regular dels oficis litúrgics en un bon nombre de parròquies, i l’atenció a les ermites s’ha reduït i/o abandonat en molts casos.
Ajudava poc el fet que l’any 1956, la Marededéu del Remei, entres a formar part de l’exèrcit que s’havia alçat en armes contra el Govern legítim de la II República, en esser designada Capitana General de las Fuerzas Armadas Españolas, diríem que al mateix nivell que el aleshores Jefe del Estado español , y Generalísimo de los Ejércitos , Francisco Franco.
Tornava la clau i alhora que agraïa la finesa, els feia arribar la meva felicitació pel bon estat en que es manté aquesta ermita del Remei de Cardon
És una de tantes imatges medievals, que la pietat dels fidels ocultaria acuradament, per lliurar-la de les -presumptes - profanacions dels àrabs que tenen curiosament un respecte reverencial a la Verge Maria.
Em deixaven la clau per visitar l’ermita del Remei de Cardona, és un edifici d'una sola nau i sense absis, amb la façana orientada a ponent on s'obrí un gran òcul sobre la porta d'arc de mig punt rebaixat, i es bastí un petit campanar d'espadanya. Els murs de l'església evidencien les diferents etapes constructives amb un respecte per el disseny original.
La inscripció de la façana ens diu "Miquel Torrabadella y Isabel Torrabadella l'han feta. Any 1641"; és correspon força amb el model ‘d’església trentina’, en el que primava ‘la funció’ per damunt de la forma.
Fou considerablement engrandida l'any 1867 – amb els diners d’Amèrica , s'alçava la volta fins als 7,5 metres , i s'allargava la fàbrica per la banda de ponent, construint la porta i eixamplant l'òcul.
Ha plogut molt des d’aquelles dates – i no sempre de forma profitosa – l’església defensora tradicionalment de les classes més febles i desfavorides, ha jugat en ocasions amb una doble baralla, entrant fins i tot en qüestions ‘politiques’ de forma partidista; la religiositat popular ha davallat a nivells impensables, i les vocacions se’n han ressentit fins a posar en risc la celebració regular dels oficis litúrgics en un bon nombre de parròquies, i l’atenció a les ermites s’ha reduït i/o abandonat en molts casos.
Ajudava poc el fet que l’any 1956, la Marededéu del Remei, entres a formar part de l’exèrcit que s’havia alçat en armes contra el Govern legítim de la II República, en esser designada Capitana General de las Fuerzas Armadas Españolas, diríem que al mateix nivell que el aleshores Jefe del Estado español , y Generalísimo de los Ejércitos , Francisco Franco.
Tornava la clau i alhora que agraïa la finesa, els feia arribar la meva felicitació pel bon estat en que es manté aquesta ermita del Remei de Cardon
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.