Era primavera, com ara.

No fa més d'un any, era primavera, com ara. El recordo alt i d'esquena, allunyant-se. L'estómac em pesava, tenia por, sentia pànic.
Vaig acostumar-me a ell, a la seva presència. Rèiem i fèiem el tonto, entorpint la classe, ens tiràvem els papers per terra i ens guixàvem els fulls. M'agradaven les seves mans llargues. Era complaent amb les meves excentricitats, insisitia en tenir-me a prop seu i jo em sentia afalagada.
Revisc el dies dels exàmens amb emoció, estàvem junts i no em calia ningú més. Era l'home tranquil i jo en gaudia.
Un cop passats els exàmens ens vam anar trobant de tant en tant. Un dia plujós caminant sota el seu paraigua atrotinat. Un altre dia, assolellat, passejant pels carrers, rient i divertint-nos... algun missatge, algun correu, i el dia del sopar amb els companys de curs.
Mentrestant, jo estava exultant, vivia la història com una cosa quotidiana, ja formava part de mi de tal manera, que cada dia em reservava un estona per fruir-ne. Planejava superar la meva poca destresa fent regals, i pel seu aniversari, sorprendre'l amb algun detall, en pocs dies en faria 25.
Va arribar el dia del sopar, vam estar junts altra vegada. Corria algú tirant fotos, i ens plantàvem davant seu perquè disparés, ara agafats, ara rient, ara junts però separats... A poc a poc, però, la nit em va desplaçar, desprotegir... fins que m'envaí el desencís. Ell es va aixecar i s'acomiadà de tothom, no recordo que em mirés, tinc gravada la seva figura alta i d'esquena allunyant-se, tranquil, com era.
L'estona emprada per acomiadar-me del grup em semblà eterna. A l'ascensor em vaig emmirallar mentre em treia les sabates, em feien mal i no volia fer soroll. A través del vidre es veien les llums de la ciutat, estava incòmoda, em sentia observada.
Vaig despertar-me amb una bona flaire de cafè acabat de fer, el meu marit s'atansà amb un bon dia entranyable, el meu fill gran, dormia i la meva filla estava radiant, havia de trobar-se amb el germà d'una seva amiga. Jo tenia el cor trencat.
Encara avui, quan recordo la imatge d'aquella figura alta i d'esquena allunyant-se, l'estómac em fa mal, i em sento com aquella taca d'oli sobre l'asfalt, que els cotxes i les persones la trepitgen.

Quantifiers.