ERA "EL PAS DE L'ERM" I L'ÚNICA SORTIDA ERA CAURE

Un relat de: Jacob de Vinçà
Hi ha un paratge envidrat en l'ampit
puc veure els propers anys
vivint entre la cremada i la mossegada,
vivint en el clam que reclama més sang.

Puc enderrocar les parets, trinxar les barricades,
córrer cap al lloc on els temors s’arrosseguen,
el desig s’amaga més enllà del bé i del mal,
encendrats en la malaguanyada terra.

Conec el cel i l'infern
però encara no he fet la meva tria,
crits enmig de la glaçada, vel de mirada esquinçada,
ningú pot escoltar la meva veu.

Caminar temerós pel barranc i el daltabaix,
un sender sense fi és el que he de trescar,
les veus del passat m'estiren, les del futur m'aboquen,
res en absolut és l'erm.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jacob de Vinçà

Jacob de Vinçà

2 Relats

0 Comentaris

141 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00