Enyorança

No era l'Arcadia feliç
El País somniat tantes vegades
Era però, un temps de benestar comú
De lleure aconseguit en dura feina
Lluitarem aplegats per coses belles
Respecte per la llengua,
Llibertat per parlar
I, ho recordeu encara ? Autonomia.
Avui puc dir amb dolor
I es pot escriure
Que no és això
El que ens ha tocat viure
Tenim primer l'atur
Ningú el volia
I la misèria que a poc a poc
S'endinsa dintre l'anima
No som aquella gent
que una vegada
lluitàrem
avui qui sap perquè.
tothom s'ha fet posar una bona porta
s'ha aïllat com a pogut del món de fora
i viu dintre del cau sense alegria
ningú vol recordar, ni fer memòria.

Publicat l'any 1987
© Antonio Mora Vergés