Enyorança

Tancar el ulls i deixar-se dur.

Tornar fins a aquell punt de partida on la vida sempre tenia un somriure per a tu, allí on el temps pareixia immòbil i tot al voltant estava fet a mida. A la teva mida. A la meva. Allà on el sol sempre hi era.

Partir d'aquell moment on tots els problemes havien quedat darrere i on el futur no importava ja que tot el que havia de vindre era bo. Així ho semblava. I així va ser fins a aquell punt i apart.

Retrobar aquelles rialles, aquelles ganes immenses de viure la vida a cada segon, aquells moments de despreocupació... Retrobar-me.

¿On és guarda el bitllet per tornar a fer un viatge així?

Obrir els ulls i despertar. Necessitat d'aire.