encara t'estimo

Hola Rosa!

M'ha agradat molt el teu escrit, sé perfectament com et sents, per molt mal que en facin hi ha persones que les podem deixar d'estimar i que restaran amb els nostres records per sempre.

Ànims que no estàs sola! En som unes quantes...

Una abraçada de la Titània.

m'agrada sentir que no sóc l'unic que estima segurament sense que l'altre ja no s'ho mereixi, però t'aniré seguint, ja que a pesar de que em fa una mica de mal, encara et llegiré més perqué jo també encara l'estimo

rosa, ho has deixat anar......segueix...!!!!!

fa uns quants mesos que m'hi sento així.. mol maco el text.. l'he sentit.. petons i continua esxricint així!

El text és molt bo, però deus parar esment a l'escriptura! Per això no te'l valore, però continua així. Tens talent!

em sento com tu des de fa un temps, i veig que aquests sentiments que tant mal fan, duraran encara molt. I els altres, que no deixen de donar-nos uns anims que mai escoltem... I si els escoltem, la soledat que sempre tenim un cop al dia torna a enfonsar-ho tot.. i l'eterna pregunta ara mateix: per qué? en els seus records nosaltres ens hem enfonsat, pero ells encara estan com al primer dia.. un oblit que mai arribara...

anims, que el rellotge sempre tira :P