En Pep Gras

En Pep sempre ha fet molts pets, per raó de la seva constitució, per mi es horrorós veure un home tant gras. No se si els altres els hi passa el mateix, diuen que es una malaltia , però el cert es que el que menja molt, te tots els números de estar gras.

Tota la joventut es va passar els dies, casi tots, menjant torrons dels que es mengen per Nadal, però es que el seu pare n'hi regalaven per Nadal molts, en tenien la casa plena, lògicament es tenien de menjar, perquè ell sempre deia que el menjar, val mes que faci mal que , no pas que es faci dolent, Dons d'aquesta manera es cria el nostre personatge.

El cervell no el feia servir per rés de bo , o sigui intel·lectualment, ni amb coses profitoses pel dia de demà.
Ell estava al PARO, i anava tirant de la rifeta.
Pro el que mes el tenia ocupat, era anar a comprar, el seu menjar preferit, i quant el veia, se li feia una salivera que ja pensava, amb lo bé que ho passaria, en arribar a casa.
Desprès el que més li agradava era cuinar, per inventar totes les variants de elements culinaris, que també es una feina.

A les hores menjar era el plaer mes immens, i desprès d'escoltar una bona música suau, que el deixava adormit per fer la migdiada ,que per acabar de adoba-ho és el que més engreixa.

De les noticies no amb volia saber rés docs només serveix per fer posar nerviós i tampoc ho pots arreglar.
I sentir les mentides del polítics, que avui en diuen una i demà al revés, realment es un món de bojos.

Ell tranquil, es mirava els dibuixos animats, i santes pasqües.
Desprès anava a donar el tomb no per rés sinó per agafar gana per sopar. I sopava dora perquè així podia anar a fer la tertúlia amb els amics i poder passar la nit havent digerit. Per l'endemà tornava a estar en condicions de poder gaudir del seu JOVI.

També tenia problemes, quant per seure en un autobús les cadires son petites, o no gaire normals, perquè mai havien sigut tant petites, el cas que ell no hi cabia en un sol seient, i basava, i tenia d'envair el del costat, tanmateix no hi cabia ningú més
Això passava amb qualsevol seien de llurs espectacles , doncs ara tots els fan per la moda d'estar prim.

Jo recordo al Palau de la Música que teníem unes butaques com Deu mana, i allà gairebé hi podien caber dues persones, una sola estava com al sofà de casa seva, i a les hores ningú tenia sofà a casa.
I si bols estar còmode, i gaudir de bona música, el Palau era el millor.

Però ara tot canvia tothom passa gana, i mira de no fer el ridícul perquè estar una mica gras es un pecat. I el mal es que els metges d'ara et diuen que beguis dos litres d'aigua, i resulta que a mig concert ha de córrer a anar al Wàter, i com que no pots sortir fins que no s'acabi, o t'ho fas a sobre o no pots anar al concert.

Ara ho solucionem comprant un C.D. i escoltar la musica a casa, dons al nostre home, no te aquest problema, perquè, no va al Palau i altres locals entre ells els autobusos, metros Etc... Perquè amb aquest sistema pot estalviar molts diners i aquesta es la mare del OUS.

I han tantes coses que no funcionen en aquest món
La màquines assassines, del tràfic infernal de les Autopistes, Carreteres amb els seus corresponents morts i ferits.
El Metro que ens pot ensorrar la Sagrada família i mig Barcelona, per no dir tota, sabíeu que el túnel que passa per el poble Nou es perfora només a tres de metros de fons?

Dons el nostre home tot això se li enrefot, i està a la glòria.