En la recerca d'un àngel, una petita biografia

Ja des de nin no confiava
que els reis seguissin un estel,
tampoc de l'àngel que guardava
el nin fill del senyor en que creiem.

El Pare Noel era una fantasia
de la qual no en vaig gaudir,
tampoc de la eucaristia
que els meus pares hem van inquirir.

Tot seguit, als 9 anys,
vaig veure passar la vida
d'una operació, que més tard,
va ser la meva anarquia.

No acabà aquí l'historia
d'un fet que marca un nin,
un infant que no sabia
si sortiria amb un bon fi.

Quatre anys més tard
passà lo inevitable,
aquella intervenció no havia bastat
per curar lo incurable.

Tornem-hi amb dolor i poca esperança
d'uns pares que ho volien tot per ell
es va haver d'estripar una cosa
que mai més tindrà dins ell.

A la fi tot sortí bé
i aquell nin estigué segur de si mateix,
i en sortí de l'hospital
anà a cercar el seu àngel de la guarda.

Fins als setze estigué cercant,
fins que en trobà un anomenat Aina,
però poc li va bastar
per sabre que no era el que cercava.

Poc a poc i fora pressa,
passà un any més de la seva vida
trobant petits àngels i dimonis
que destorbaven la seva cita.

Arribà la setmana santa,
un divendres que plovia
va veure la llum
d'una nina que no coneixia.

Només sis mesos van bastar
per sabre el que tenia
aquella nina era per ell
el que li faltava a la seva vida.

Poc després va passar lo inevitable
l'amor va sorgir entre ells dos
ell pareixia un mocós
devora una nina molt presentable.

Però ja es ben dit que tot té un final,
el final de totes les coses,
pot ser bo, o mes bé dolent
el que s'esperava d'aquesta dona.

No obstant, no era l'únic problema d'aquell nin
que havia passat d'un infant a un projecte d'home,
que amb divuit anys degué d'afrontar
la possible mort de la seva mare.

Un altre cop,
malgrat que pareixia no tenir bona sort,
tot sortí com tocava
i no passa de un ensurt fort.

Fins ara fa poc,
tothom es pensava
que havia donat per acabada
aquesta petita historia.

Doncs no es així,
ell va haver de deixar aquella al·lota
sense sabre per que,
sense sabre el que li passava.

Dintre seu s'ho guardava
tot l'odi i l'amor
per aquella persona
que li havia fallada.

Poc després se'n va donar conte,
que ja sabia el que volia,
la volia a ella i no sabia,
com acabaria aquest conte.

Es demanaren perdó mútuament,
com a bones persones,
quedaren que tot ha de sorgir lentament
com si tornéssim començar el conte.

Tot sorgí com cal,
i l'historia s'acaba
serà un bon final,
com ell s'esperava.

Poc a poc, aquesta relació
ja no va anar com toca
fins que ella va dir prou
i va agafar porta.

Ja li bastava tota aquella situació
envoltat d'exàmens
la setmana tràgica
i ell sense qui animar-lo.

No faltava gaire per topar-se
amb una molt bona nina
aquesta es n'Ariadna
a qui volcà tota esperança.

Aquesta bona amiga
li obrí un camí cap a l'amistat
d'una altra bona amiga seva
d'uns ulls al·lucinants.

El primer cop queda bocabadat
davant tal bellesa
que va demanar per favor
que fos despertat d'aquell somni.

No va ser així, i encara i està
ple d'exàmens fins a dalt
però amb la petita esperança
de que aquell somni es faci realitat.

Tot va seguir el seu camí
amb aquell jovenet desesperat
demanant consell al seu amic
i que ell ja no sabia a qui demanar.

Però poc a poc arriba el final de l'historia
que encara esta sense determinar
ella el voldrà?
O siquiera li donarà una oportunitat?

Doncs la oportunitat no va arribar
i aquella nina volgué oblidar,
encara que no fou fàcil
mirar-la d'esquivar.

Més tard, per Internet
cercava una amistat
i va trobar la millor
d'una nina de la pubertat.

Ell no pensà mai
en la possibilitat de tenir-la a prop,
ni de poder tocar-la,
ni de poder anar a fer un volt.

Encara i ser molt menor que ell
tenia el cap al seu lloc,
va poder donar-li un consell:
deixa el temps ho col·loqui com cal.

Es van anar coneixent
poc a poc sorgí una bona amistat
i lo que ell volia
era que es coneguessin de veritat.

Aquesta història encara no té final
Ella voldrà "algo" amb ell?
O en contrari
No el voldrà mai?

Aquest nin,
que a tornat un jove,
vol tornar més vell
devora aquesta persona.

Ell va haver de marxar
per poder estudiar,
i a una setmana d'haver-se d'anar
ella se li va declarar.

Varen començar una relació
de la qual quatre dies la van forjar
i ara ell no deixa de pensar
en vorer-la en tornar.

Per culpa de la distància
ell la enyorarà,
però té l'esperança
que ella l'esperarà.

No arribà a dos mesos
no varen poder-se dir tot
tingueren que pensar,
no en avui, sinó amb el demà.

Poc després sorgí una altre relació,
que aquest jove no vol recordar,
no perquè no fos amor,
si no perquè ella el va enganar.

La desolació i la soledat
van marcar aquesta època
només una noia li va despertar
la seva part més amagada.

Va ser un dia,
d'aquells que val la pena recordar,
junt a ella va passar
la nit de cap d'any.

Ell es va il·lusionar
de que podia anar més enllà,
després de passar tota la nit
i de dormir vora ella al llit.

Tot es va xerrar,
tot es va aclarir,
ara per ara haurà d'aguantar
i un poc haurà de patir.

Ella no es amor,
ella no es amistat,
ella es "algo"
que ell no sap explicar.

Aquest petit jove,
som jo, en Carles Costa,
que ha arribat a ser
el protagonista d'aquesta historia.

Per conclusió
vull dir una ultima estrofa,
així resumeixo
el possible final d'aquesta historia:

Jo no creia amb àngels,
fins que em vaig donar conte que en tenia un a prop
el vaig tocar, el vaig intentar besar,
i des de les hores , no tinc por del que em pugui passar.