Em fan sentir foraster

En Pau va conèixer en Marco en una estada doctoral a Mèxic i va néixer l’amor entre ambdós. En Pau va viure una experiència meravellosa lluny de les mirades dels pares i del cercle d’amics i coneguts. No n’havia parlat mai a casa de la seva orientació sexual. Quan s’apropava el moment de tornar li van aparèixer els dilemes: Em quedo a viure a Mèxic? Ve en Marco a Barcelona? Ens separem?

En Marco va seguir uns cursos per Internet de català, cosa que facilitava venir junts a Catalunya.

Ara ,en Pau, tenia la difícil escomesa de plantejar als seus pares la notícia que tornava acompanyat d’un noi, que era la seva parella. Li semblà que el fet que parlés català seria un atenuant i afavoriria l’acceptació del seu company en el si de la família.

Els pares d’en Pau van encaixar l’homosexualitat del seu fill com van poder i també l’acceptació del noi.

Aquest va seguir fent cursos de català per apropar-se a la cultura catalana però de seguida va notar que costava trobar qui se li adrecés en aquesta llengua tot i que ell insistia: parleu-me en català que l’entenc però encara no el parlo de forma prou fluida. Tot i així li seguien parlant en castellà.

A casa d’en Pau, en Marco s’adreçava als seus pares en català però rebia les respostes en castellà. Ell insistia en què li parlessin en català perquè volia practicar-lo.

Li molestava que, malgrat els seus esforços, ben poca gent li parlés en català. I pensava: volen assenyalar així que soc foraster? És una manera de marcar distància? És una forma de dir-me que mai seré dels seus?

Va demanar al Pau que intercedís entre els seus pares i ell en el tema de la llengua. La resposta va ser que no els sortia parlar amb un mexicà en català. Malgrat la insistència d’en Pau no els va treure d’aquí.

I entre ells dos, van comunicar-se amb la llengua amb que es van conèixer.

Els nouvinguts no parlen català perquè ningú els parla en català o com que ningú els parla en català no l’aprenen a parlar?