Els Pirineus

Muntanyes dels meus sentits
que tota ella omple el meu cor
quan estic present amb tu
em sento immers en els oblits.


Però la il·lusió de retrobar-te
amb tu, velles muntanyes,
la meva animà s'eixampla
i s'omple d'esperança.


Els meus ulls s'obren
el veure els teus colors,
la meva animà s'aixopluga
al sentir tanta emoció.


Les teves valls s'adormen
en la foscor del sol,
les aigües baixant ballant
al ritme dels sons.


Els teus gran miralls
il·luminen al cel
i la seva frescor
penetre com el gel.


Els pics dels cims
son com torres de defensa,
d'una manera de ser
d'una forma de viure.


La meva terra estimada
te la força de la gent,
no la deixem perdre-la
encara que siguem innocents