Els petos del trafic

Un relat de: 1101ilime

Anava un Jove per la Gran Via, amb seu fabulós Fitipaldi i devorant tot el cotxe que se li posa pel davant.
Quan de sobte va notar, que el cap li rebotava enrere, i amb un fort retruc, en la xapa de enrere.
Indignat va baixar del automòbil, i en veure el seu agressor, el primer que se li va acudir, va ser fotre-li un mastegot, i desprès de varis improperis, se'l va quedar mirant, per veure si li podia, clavar-li, una bona puntada de peu.

El pobre agredit, es quedar tan commocionat, que no se atrevia, a dir res. Quan es va refer, varen mirar tots dos, que havia passat, dons ni això havien fet. Al pobre agressor només, se li va acudir demanar disculpes i digué, "mira noi es que, a mi m'agrada anar pel mont fent petons, a totes les floretes i jovenetes de trenta anys, i en veure el teu meravellós envoltori de chapa, en que vas de chuleta pel mont, he pensat que això tan bonic, ve valia la pena fer-li un peto".


A llavors es calmaren..., ma de Mòbil..., Urbana, i aqui te espero, i quan arribaren, al veure aquella abonyegada, preguntaren en to despectiu.
"A ver quien tiene la culpa, por lo que veo, i el que pega por detras, pega dos veces i siempre tiene la culpa.
O sea que firmen el atestado ; i los papeles estan en regla ?
Pues venga retiren, los cacharros de la via publica, que nos estan estorbando el trafico.
I no se marchen, que tienen que firmar el atestado."

Al veure el nom dels propietaris, com el famós Shuster, i en Kubala... a llavors si que es van treure el barret, i desprès de moltes veneracions, quedaren per la nit, a veure si feien mes petons, a les publiques dames de companyia, i oblidar de fer petons als coches.

Bé, per avui ja ni ha prou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72945 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net