Els maltractaments

Un relat de: lilium

Dia grisós,
com tots els dies...

Avui ha arribat a casa begut.
Ha donat un cop ben fort a la porta.
El meu cos a començat a tremolar i,
he pensat si us plau un altre vegada NO!!

M'ha cridat i m'ha dit:
On ets mala puta!!
Ja hi ha el sopar fet?
Contesta puta!!

He sortit de seguida de la cuina,
i li he dit no sóc cap puta!!
Ara acabo el sopar.
Tracta'm bé si us plau li he dit,
que sóc la teva dona.

Ell enfadat, furiós...
M'ha tirat contra la paret.
Què has fet puta desgraciada en tot el dia?
Vull el sopar a taula ara mateix!!

M'ha fet molt mal,
la paret a resonat,
he cridat plorant d'impotència...

El meu fill ha sortit espantat de l'habitació i,
ha cridat: Mama, mama què et fa el papa?

Fill surt !!
Què el papa et farà mal!!

Ell ha tornat a picar i aquest cop...
hem rebut els dos (mare i fill),
portava una barra de ferro a les mans.

S'ha sentit l'últim crit,
l'últim batec i,
l'última agressió.

Al terra de la cuina,
hi ha dos cossos innocents
dins una bassa de sang.

Han mort: mare i fill,
víctimes de maltractaments!!

Ningú ha fet res per evitar-ho,
ningú se les ha cregut mai,
la societat és egoista i,
les dones i nens maltractats
segueixen morint!!

Dia ennegrit,
final trist.


Comentaris

  • Preciós[Ofensiu]
    Josep Clínez | 27-10-2004 | Valoració: 9

    Abans de res, donaar-te gràcies per haver-me comentat, m'has alegrat el dia, fa anys que ningu em comenta.

    El teu poema m'ha agradat molt, però, no t'ho prenguis malament, només és una petita escletxa en un gran poema, però gastes 1r persona i 3a a la veagada.

    Està molt xulu, de debó.