Els diaris de carros de foc: Dia 0 - (de Tarragona al Ventosa i Calvell) - I

Quant de temps he estat esperant aquest dia.

8 de juliol. Després d'unes setmanes fent el compte enrera, un mes anant a córrer regularment, algunes tardes d'excursions per aquí la vora, després de tots els viatges al Decathlon i de comprar-me quasi quasi mitja botiga, avui és el dia que el meu cotxe torna a pujar per enèssima vegada a la Vall de Boí.

M'he llevat sense despertador. Se'm fa estrany no haver d'anar a treballar avui. Son les nou del matí, aprofito per memoritzar cada racó del meu llit, les pròximes nits dubto que siguin tant confortables.

No volem nervis. Ahir ja vaig donar uns quats tombs a la piscina amb la motxilla carregada a l'esquena. Uns deu quilos, informació facilitada per la bàscula del lavabo, última tecnologia. Segons he llegit el màxim és un 20% del pes, per tant, espero no liar-la, i haver de llogar un sherpa perquè me la porti, la motxilla.

Aprofito per dutxar-me per últim cop en condicions. Sempre em deixo algo per última hora. Escolto les últimes cançons mentres em vaig preparant per agafar el cotxe i marxar. Em bec el cafè i, tot seguit, ens comencem a drogar ja de bon matí; em prenc un Pharmaton.

S'acosten les 12. He quedat per sortir des de Tarragona amb els tres de la feina que m'acompanyaran aquests dies.

Amb la típica sensació de que et deixes alguna cosa, tot i les múltiples llistes que m'he arribat a fer de coses a prendre, he carregat tots els trastos al cotxe. Em miro la masia amb uns altres ulls avui. L'iPod connectat, i encenedor apunt per fumar. Poc, que a partir d'ara soc sa, i vaig a fer la Carros de Foc. Tot llest.

Nosé si a hores d'ara arribo a ser conscient de tot plegat, però el repte el tinc davant de nou. Ara mateix només penso en lo feliç que seré si definitivament ho aconsegueixo. Estic nerviós, amb ganes i necessitat de muntanya.