Ell i ella o ella i ell

es molt bo, m'encanta perq és curt, però precís,..quina sort q tens d'escriure aix ;P

m'hauras d'explicar què vol dir aquest poema ^^

t'ztm

JEJE, merci pel comentari! :P

Molt bonic, ràpid de llegir, sincer, descriptiu, concret, real i magnífic. Feliciats.

Dues persones, dos cossos, dos colors, poques accions, pocs fets, però tot un encert el teu poema, que recull un moment que s'escapa entre paraules i que lluita contra el temps.

Encantada d'haver-te descobert!
Ara aprofito el comentari per enviar-te una bona abraçada,
Unaquimera

Baldufes que busquen un centre, que giren i s'apropen, s'allunyen, a voltes es roçen, baldufes que giren en l'espai, buscant òrbites satisfactories i apropant-se perillosament al buit, jugant sempre al limit, sempre entre l'espasa i la paret. Baldufes que s'amaguen, que no es veuen, que no es miren...
I no és això,la vida?