El xiuxiueig de la nit (La Bogeria)

Són quarts de quatre de la matinada, et lleves d'un estrany somni, l'ambient el sents carregat:- Aquesta temperatura és insoportable!!!- Mires al teu voltant, tot és el seu lloc i res ho sembla. Estàs a mig camí, però no t'has acabat de despertar, et notes la respiració feixuga com si t'ofeguessis, les mans et tremolen no pots estar-te quiet, ni t'atreveixes a moure't, tens un nus a la gola que no et deixa empassar sàliva, sents calor però tremoles, obriries la porta perqué hi entrés aire renovat a la habitació però tems que un aire corrent t'irriti la resta de la nit, et molesta el coll del jersei, i et dius: - Demà em trobaràn mort, asfixiat al llit per culpa del maleït jersei!.- Quina merda, penses :- ja he començat a parlar sol!!!-. Aleshores els dubtes t'assalten, la paranoia et venç. Amb dures feines aconsegueixes ordenar els pensaments. Et preguntes si això és el principi de la bogeria, i si és això el que sent un esquizofrènic, o és el que es sent al començament de la malaltia. També et qüestiones si la teva vida anirà més avall, més al fons perquè amunt, cap a la superfície no hi va mai. No saps si et despertaràs de sobte en una minúscula habitació d'un mancomi.

T'aixeques a fer un riu nocturn així podràs intentar reconciliar-te amb el son. No et preocupes per l'elefant del menjador; no estàs boig, si ho estiguessis com a mínim et parlaria.