El viatge cap a la felicitat...?

Preguntes i més preguntes... dubtes... angoixes... mals de panxa... tan fàcil com seria gaudir del moment i deixar-se estar de patiments que no duen enlloc... O potser si...? Potser aquests patiments no són inútils, i en realitat són totalment necessaris per tirar endavant i trobar solucions? I sobretot... per trobar aquesta desitjada felicitat...

Hi ha dues coses que tinc molt clares, i és que t'estimo i m'estimes. No en tinc cap dubte... Però amb això no n'hi ha prou! Voldria que fossis molt feliç, i que aquesta felicitat fos en certa manera gràcies a que em tens al teu costat... Seria meravellós sentir-te dir que sóc la causa de la teva felicitat, de les teves ganes de viure... però he après que a la vida no només es pot ser feliç en una basant, sinó que la felicitat és un equilibri de totes les basants de la vida... la de l'amor, la de l'amistat i la laboral...

Podem tenir la millor feina del món, però sentir-nos totalment sols perquè ningú ens estima de la manera com s'estimen dos enamorats... així és molt difícil ser feliç...

Podem tenir tot l'amor d'una persona meravellosa a qui estimem amb tot el cor, però sentir-nos buits, inútils i avorrits perquè no fem allò que ens omple a nivell professional... així també costa molt ser feliç...

Podem tenir més amics que dits tenim a les mans, però sentir-nos poc estimats perquè no hem trobat aquella "mítica" mitja taronja... així també és difícil ser feliç...

És per això que em qüestiono de quina manera puc fer-te feliç, si sé que per culpa meva, perquè has triat estar al meu costat... no pots fer allò que tant desitges... allò que t'omple a nivell personal i professional...

He de deixar-te marxar per tal que puguis ser feliç? No crec que aquesta sigui la solució, doncs marxaràs sense mi, i això sé que no et deixarà ser feliç...

He de marxar amb tu perquè puguis ser feliç? No crec tampoc que això t'ajudi gaire, doncs veuràs que lluny de casa jo no seré feliç...

I si marxem només una breu temporada tots dos junts? Tu podràs gaudir durant un temps d'allò que més desitges, i jo et podré acompanyar, sabent que el nostre viatge té com a destí final un pròxim retorn a casa...

Ara que me n'adono... potser si que val la pena fer-se preguntes i fer giravoltar els pensaments... potser acabo de trobar un camí que ens acosti una mica més a la felicitat... Vols que fem aquest viatge junts?