EL TIMPÀ DE SANT ESTEVE DE CASTELLAR. RETRAT D’UNA ÈPOCA

Davant la imponent façana, visible totalment ara que s’han talat els cedres que per mor de l’ombra la furtaven de l’admiració general, m’aturava a contemplar el timpà de la portalada d’entrada al temple parroquial de Sant Esteve de Castellar.



És obra de Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1838-1891), que fou alhora que un notable orfebre, un dels grans escultors catalans de la seva època – fou mestre entre d’altres de Josep Llimona i Bruguera - . Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa ; és especialment celebrat i recordat pels seus retrats, una especialitat en que va adquirir una gran fama essent molt demandat per les grans famílies barcelonines per a que els immortalitzés.

En aquella multiplicitat de cares que a dreta i a esquerra observen admirades i devotes a la Mare de Déu, hi ha sens dubte una bona part dels castellarencs de darreries del segle XIX.

L’Església es va consagrar l’any 1.892, i entre les absències, la de Rossend Nobas i Ballbé va ser molt sentida.

Entre les moltes tasques a fer, hi ha sens dubte la d’esbrinar la persona, que hi ha darrera de cadascun dels rostres de pedra.







A reserva que tothom faci – com toca – les seves pròpies imatges, us ofereixo una vista general i quatre seccions d’aquesta meravellosa obra.

Ah !, gràcies a Doña Emilia Carles Tolrà, Marquesa de Sant Esteve de Castellar, per haver-nos deixat un patrimoni tant valuós.

És de ben nascuts, ser agraïts.