El temps defuig latent

Un relat de: llamp!

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

El temps defuig latent
com una estaca fuetejada,
al pas que l'hora és vessada,
símil d'una època decadent.

Les busques dels segons
elaboren un tic-tac ondulat,
sinuós... amb el cos doblegat
i així passen els minuts pregons.

Les hores se m'escolen
entre les mans suades,
malgrat haver estat forjades
en les encluses... em volen.

L'or en descomposició
fa de la mecànica...
una incerta plàstica
que força la posició.

El temps... escorredís
és una flàccida abstracció,
és un fluïd en expansió
i és un artilugi fonedís...

al qual Dalí va otorgar
el poder de la Física falsejar,
desmembrar, esgavellar, ombrejar,
quan el quadre va composar.

______________________________
llampec

Comentaris

  • llamps i trons[Ofensiu]
    ANEROL | 01-07-2009

    demanar-me amí un comentari és posar-me a un nivell del que adoleixo.
    Ben rimat, jugues molt bé a descriure el que veus. Treballes bé les paraules. El meu gust, i et diré perquè, es decata per la 1a i 3a estrofes; sobretot aquesta última, deixen anar quelcom de tú, íntim. això és la meva impressió. per això m'atrauen més
    I no, sóc la de sempre i bé, circunstàncies i etc... m'han apartat de relats. he enviat dos poemes; començo a animar-me; però són lenta, vaga, etc... Una abraçada i endavant

  • Molt didàctic per a mi[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 13-12-2007 | Valoració: 9

    Crec que m'aficionaré als teus poemes perquè a més de gaudir de llegir poesia que ja és de per si un plaer, el fet que vagen introduïts per una pintura de la mateixa temàtica és molt didàctic. El poema comenta el quadre i el quadre descriu el poema. Un bon matrimoni entre la imatge i la paraula. Però un matrimoni modern, eh? Es complementen i alhora funcionen autònomament.