El te

El Pol, la Txell, la Neus i el Cesc són tots junts per dir, si és que es pot, qui de tots ells fa el te més bo. En Cesc vol, ell tot sol, fer bé el seu te i dir: tot és ben clar, no en cal cap més. La Txell diu "jo en sé més", més ell no vol cap cop de mà, ni de la Txell, ni de la Neus que ho veu i vol dir ja ho faig jo, ni d'en Pol que és més lluny i ni veu ni sap res de res del que fa ni del que vol cap dels tres.

El temps va com un llamp, i com que cap d'ells tres és més fort que cap, i els en cal un per fer el te, més cap el fa, en Pol, que és de tots qui més set té, ha de fer "ja n'hi ha prou" i sens més, en un tres i no res, fa un te molt fort del que en Cesc, la Txell i la Neus en fan un glop i prou, que el goig se'ls hi fa xic: no és gens dolç, i amb les mans fan un gest per dir no més. I, com que cal, el Pol el fa dolç i se'l beu tot tant si vol com si no vol, i au, tots cap a la llar que ja és prou tard, i a la fi cap ni un no sap quin de tots ells és el qui fa el te més bo.