El silenci...

Un relat de: Princep sense princessa
I per fi va succeir, el Rafa ho va estar esperant un any i mig sencer, per fi va poder parlar a soles amb l'Elisa, la persona que ha estimat de debò, ella feia temps que ho sabia, peró, no va posar pegues a la trobada.

El Rafa era dels impuntuals, el que mes i l'Elisa era tot el contrari, peró, aquella tarda, ell va arribar abans que ella. Es van saludar com si portessin temps sense veure's, van voltar pel poble buscant un lloc on poder estar sols per parlar, van dirigir-se cap a la platja, posat que era gener no hi hauria ningú. I va ser aleshores quan van parlar, van parlar de com els anava la vida, de que els agradava, de que detestaven i mes, en definitiva van parlar i parlar durant hores, fins que va arribar el moment, va haver-hi un instant de silenci, un silenci que ho deia tot, un d'aquells silencis d'aquells que no s'acaben mai encara que es parli, d'aquells que, un cop comença no para, en aquell silenci el Rafa va pensar que li podria fer una pregunta que feia temps que pensava fer-li, peró, no s'atrevia, tampoc va atrevir-se a fer-li en aquell moment.

Van marxar de la platja i van anar cap a casa, s'havia fet fosc i no era agradable estar-se al carrer, el Rafa, com a mostra de bona voluntat va acompanyar-la a casa, peró, el silenci emmudit seguia present en els dos. Abans que l'Elisa entres a casa, el Rafa no ho va dubtar dos cops, va fer-li aquella pregunta, va dir-li:" Elisa, jo se que saps el que sento por tu, peró, no se si tu sents el mateix per mi, abans d'aquesta tarda ho tenia prou clar, tu per mi no senties res, tot i aixo volia sentir-t'ho dir per poder començar de zero, peró, ara dubto que estigues acertat, perquè si jo tenia raó, tu no hauries volgut citar-te amb mi, peró, si estic equivocat, haguéssim quedat abans, com t'he dit, estic confós. Sents alguna cosa per mi, mes propera que l'amistat Elisa?".

Ella va quedar-se mirant-lo als ulls fixament durant uns minuts, va donar-li un peto a la galta i va entrar a casa, mai mes va tornar a parlar amb en Rafa. Els dos anaven a la mateixa classe, peró, desprès d'aquell dia, el Rafa va optar per allunyar-se de tot, estava trist, callat, deprimit, i va estar aixi fins que va deixar de sentir, va convertir-se en un rèptil que no sentia amor, ni felicitat, ni tristesa, nomes feia el necessari per seguir endavant sense sentir, per no tornar a ser ferit.Les ultimes paraules que va pronunciar abans de morir van ser: " Elisa, t'estimo encara a dia d'avui", desprès d'això, va deixar de respirar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Princep sense princessa

1 Relats

0 Comentaris

615 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor