Cercador
EL SEPULCRE ROMÀ DE BOADES. CASTELLGALÍ. BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésAnàvem el Joan Escoda Prats i l’Antonio Mora Vergés al veïnat de Boades, al terme de Castellgalí, a la comarca del Bages; en aquesta ocasió la nostra destinació era un temple funerari romà, avui quasi irreconeixible en quedar situat entre diferents edificacions més modernes.
Ens permeten accedir al recinte – el lloc és de titularitat privada – i fins ens expliquen com accedir fins al petit edifici de planta gairebé quadrada, cobert amb volta de canó i teulada a doble vessant.
Exteriorment les mides son : 5,10 X 5,60 , que en tradueixen a l’interior en 3,90 X 3,60; l’alçada és de 3 metres a l’arrencada de la coberta, i de quasi 5 metres a la carena del teulat.
No podem accedir a l’interior que presenta un sòl de grava fina d’uns 3 centímetres de gruix; a la part posterior tenim ocasió de recollir imatges d’un accés – avui tapiat – que vindria a confirmar la divisió interior en dos pisos.
Pel que fa a la semblança externa reproduïm del treball de la Sonia Hernández Martínez “ la construcció presenta un aparell força groller, a cavall entre l’opus mixtum vittatum i l’incertum, molt lligat per morter i mancat d’ornamentació “. En termes senzills; la major part de les persones no identificarien aquesta edificació com un petit temple funerari romà. Per descomptat, res a veure amb la sumptuositat de la Torre del Breny.
De la millor manera que podem, recollim imatges de l’indret.
Sortim força decebuts d’aquesta visita; més enllà de la manca de senyalització, habitual per arreu i no sempre imputable a l’Administració, atès el nombre creixent de brètols, vàndals, i demes ‘tribus urbanes’ que patim, l’accés a l’edifici situat dins d’una propietat privada – utilitzada bàsicament com magatzem - , depèn de circumstàncies aleatòries; que hi hagi algú, que et permeti accedir al recinte, que sàpiga de que li parles, o fins que entengui el que li dius ,....
Que en resta avui d’aquella empenta civilitzadora que va aixecar l’exedra ?.
Us deixo uns enllaços que sens dubte us seran d’utilitat.
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Arxiu/qmem5053.pdf
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20076/292921
Ens permeten accedir al recinte – el lloc és de titularitat privada – i fins ens expliquen com accedir fins al petit edifici de planta gairebé quadrada, cobert amb volta de canó i teulada a doble vessant.
Exteriorment les mides son : 5,10 X 5,60 , que en tradueixen a l’interior en 3,90 X 3,60; l’alçada és de 3 metres a l’arrencada de la coberta, i de quasi 5 metres a la carena del teulat.
No podem accedir a l’interior que presenta un sòl de grava fina d’uns 3 centímetres de gruix; a la part posterior tenim ocasió de recollir imatges d’un accés – avui tapiat – que vindria a confirmar la divisió interior en dos pisos.
Pel que fa a la semblança externa reproduïm del treball de la Sonia Hernández Martínez “ la construcció presenta un aparell força groller, a cavall entre l’opus mixtum vittatum i l’incertum, molt lligat per morter i mancat d’ornamentació “. En termes senzills; la major part de les persones no identificarien aquesta edificació com un petit temple funerari romà. Per descomptat, res a veure amb la sumptuositat de la Torre del Breny.
De la millor manera que podem, recollim imatges de l’indret.
Sortim força decebuts d’aquesta visita; més enllà de la manca de senyalització, habitual per arreu i no sempre imputable a l’Administració, atès el nombre creixent de brètols, vàndals, i demes ‘tribus urbanes’ que patim, l’accés a l’edifici situat dins d’una propietat privada – utilitzada bàsicament com magatzem - , depèn de circumstàncies aleatòries; que hi hagi algú, que et permeti accedir al recinte, que sàpiga de que li parles, o fins que entengui el que li dius ,....
Que en resta avui d’aquella empenta civilitzadora que va aixecar l’exedra ?.
Us deixo uns enllaços que sens dubte us seran d’utilitat.
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Documents/Arxiu/qmem5053.pdf
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/viewFile/20076/292921
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5455997 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.