Cercador
EL PRIMER
Un relat de: ArramonatSempre arribava el primer. Sempre. No l'havia guanyat mai ningú.
Corria sense esforç, amb moviments harmoniosos, desplegant un trot lleuger. Semblava volar arran de terra.
Observant-lo en cursa se'l veia fulgurant, vertiginós. De seguit prenia cossos d'avantatge als seus rivals, de forma sobrenatural.
Els metges l'examinaren sovint, a la recerca de substàncies prohibides, cercant explicacions en els batecs del cor o en intercanvis gasosos anormalment rics en oxígen... Però no. Res. Era un tipus absolutament normal.
Només ell entenia el que és deslliurar-se de l'ombra i volar i volar.
Doncs l'ombra és el llast del cos, bé que ho saben tots els ocells
Comentaris
-
Volava o no volava ? Vet aquí la qüestió ...[Ofensiu]Endavidnalla | 22-12-2010 | Valoració: 7
Per mi, el final és la millor part del relat. Et deixa sorprès i amb un regust poètic.
l´Autor
5 Relats
7 Comentaris
3818 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
1968Berga -> 1985Barcelona -> 1998Sant Cugat -> 2004Collbató -> QuilosapArreu mirant de trobar temps per caminar, llegir, escoltar música, riure i tocar una mica de Jazz