EL PRIMER

Un relat de: Arramonat


Sempre arribava el primer. Sempre. No l'havia guanyat mai ningú.


Corria sense esforç, amb moviments harmoniosos, desplegant un trot lleuger. Semblava volar arran de terra.


Observant-lo en cursa se'l veia fulgurant, vertiginós. De seguit prenia cossos d'avantatge als seus rivals, de forma sobrenatural.


Els metges l'examinaren sovint, a la recerca de substàncies prohibides, cercant explicacions en els batecs del cor o en intercanvis gasosos anormalment rics en oxígen... Però no. Res. Era un tipus absolutament normal.



Només ell entenia el que és deslliurar-se de l'ombra i volar i volar.
Doncs l'ombra és el llast del cos, bé que ho saben tots els ocells

Comentaris

  • Volava o no volava ? Vet aquí la qüestió ...[Ofensiu]
    Endavidnalla | 22-12-2010 | Valoració: 7

    Per mi, el final és la millor part del relat. Et deixa sorprès i amb un regust poètic.

l´Autor

Foto de perfil de Arramonat

Arramonat

5 Relats

7 Comentaris

3818 Lectures

Valoració de l'autor: 9.00

Biografia:
1968Berga -> 1985Barcelona -> 1998Sant Cugat -> 2004Collbató -> Quilosap

Arreu mirant de trobar temps per caminar, llegir, escoltar música, riure i tocar una mica de Jazz

Últims relats de l'autor